Fons històric d'EYSSA a la biblioteca de l'ETSEIB de la Universitat Politècnica de Catalunya - 3

Fons històric d'EYSSA a la biblioteca de l'ETSEIB de la Universitat Politècnica de Catalunya -3 

Com a continuació a allò acordat amb la Universitat Politècnica de Catalunya UPC de crear el Fons Històric d'EYSSA on poder anar dipositant tots els documents que anéssim recollint, vam posar en marxa aquesta iniciativa lliurant fa alguns mesos els primers quatre arxivadors amb els documents a la responsable de la biblioteca de l'ETSEIB. 

El passat dia 26 de juny de 2024 Antoni Sudrià i Josep Merino vam entregar tres arxivadors amb documentació d'EYSSA donats per Pedro Echevarria amb el contingut que es relaciona adjunt.

La UPC està realment interessada i motivada per recollir aquest llegat documental d'EYSSA com a empresa pionera a l'electrònica.  Ben aviat aniran transferint els continguts del Drive al repositori institucional UPCommons de lliure accés.

Contingut de l’ARXIVADOR E amb documentación

d'EYSSA Enclavamientos y Señales S.A.

 

Carpeta 1E

(62)  Manual tècnic del regulador F per una cruilla de carrers amb semàfors.

Regulador F dels semàfors de una cruilla en funció del trànsit de cada accés a la cruilla mitjançant la informació dels detectors a les calçades. Amb programació amb elements lògics per definir les fases de trànsit i el temps.

DRIVE-DOCUMENTS-TECNICS-ARXIVADOR E

1970

Joan Forès i Josep Mª Peña

 

Carpeta 2E

Documentació del responsable de les instal·lacions a Sevilla Pedro Echevarria. 1973

(63) Instruccions i missatges del teletip connectat a l'ordinador central HP2100 que governava els semàfors de les cruïlles de sevilla.

(64) Documents del comandament i control de la central de zona Submaster DGF2 que controla fins a 16 creus.

(65) Documentació de l'equip DCTXRX per la transmissió i recepció digital a través de parells telefònics instal·lat a la ETD.

(66) Equipament Rototrol i zones de Sevilla controlades pel Rotrotol.

(67) Documentació del polsador per a vianants.

(68) Documentació del panell sinòptic de les cruïlles de Sevilla controlades per l'ordinador central.

(69) Documentació de l'ETD Estació Transmissora de Dades equip d'interconnexió amb l'ordinador central, amb la central de zona DGF2 i amb els detectors de trànsit.

(70) Documentació complementària del regulador EA.

(71) Documentació complementària del regulador C

(72) Documentació complementària del regulador G.

        DRIVE-DOCUMENTS-TECNICS-ARXIVADOR E

        1973

 

Contingut de l’ARXIVADOR F amb documentación

d'EYSSA Enclavamientos y Señales S.A.

 

Carpeta 1F

(73)  Manual tècnic del regulador M per una cruilla de carrers amb semàfors.

Regulador M dels semàfors de una cruilla en funció de una programació local de fases del trànsit i els temps poden ser locals o dirigits per la central de zona.

DRIVE-DOCUMENTS-TECNICS-ARXIVADOR F

        1968

Gabriel Ferraté i Joan Forès

Carpeta 2F

(74)  Manual tècnic del regulador A per una cruilla de carrers amb semàfors.

Regulador A dels semàfors de una cruilla en funció del trànsit de cada accés a la cruilla,, mitjançant la informació dels detectors a les calçades.

DRIVE-DOCUMENTS-TECNICS-ARXIVADOR F

        1968

Joan Forès i José Mª Peña

 

Contingut de l’ARXIVADOR G amb documentación

d'EYSSA Enclavamientos y Señales S.A.

 

Carpeta 1G

(75)  Manual tècnic de la central de zona DGF2 que governa 16 cruilles.

Aquesta central de zona disposa de diversos programes de fases de trànsit de les cruïlles, que poden ser canviades per un sistema de rellotge o per l'Equip Integrador. A més, pot rebre les ordres de canvi de fases i temps de cada cruïlla  per l'odenador central que governa diverses centrals DGF2.

DRIVE-DOCUMENTS-TECNICS-ARXIVADOR G

1968

Pere Esteve – Manel Calvet – Gabriel Ferraté –

Ramón Barbat

 

Carpeta 2G

(76) Manual tècnic de la ETD  Estació Transmissora de Dades equip d'interconnexió amb l'ordinador central amb la central de zona DGF2 i amb els detectors de trànsit.

És un equip per a transmissió i recepció de dades que realitza la repetició o transformació de les dades no generades per ell i la transmissió de les dades generades per ell. Té la missió de suplir quan els òrgans superiors ordinador central o central de zona DGF2 estan separats per qualsevol motivació. Està interconnectat amb els reguladors locals, els detectors de trànsit a les calçades, les centrals DGF2 i amb l'ordinador central.

DRIVE-DOCUMENTS-TECNICS-ARXIVADOR G

1971

Manel Calvet i José Ramón Eritja

 

INTEGRADOR IM-10 de EYSSA

 L’INTEGRADOR IM-10 per Eduard Antoja

Procedent del Laboratori d’Automàtica de la ETSEIB, el més de març de 1968 em vaig incorporar a EYSSA, dins del que era encara l’empresa CIBER d’en Gabriel Ferraté. Jo encara estava a cinquè d’Enginyeria Industrial, pla d’estudis 1957.

Em varen integrar a l’equip d’en Pere Esteve, i en Ferraté em va explicar l’idea de l’integrador, un aparell que permetés regular dinàmicament fins a 16 interseccions amb un Submàster DGF-2 sense necessitat d’un ordinador, molt car en aquells temps. L’integrador seria doncs un autòmata programable específic, de baix cost. Hauria d’estar llest i provat en menys d’un any.

Mans a la obra! Amb l’ajut inestimable de l’Agustín de Frutos, teníem un primer prototip en sis mesos. Però van sorgir dos entrebancs inesperats.

El primer, que la interfície entre l’Integrador i el Submàster no era tan senzilla com ens esperàvem, i al Manel Calvet i al José Ramón Eritja els va complicar una mica la vida haver-la de fer contra rellotge.

El segon va ser la decisió de la “alta direcció” de que el primer Integrador que s’instal·laria a Donostia fos “capat”, no portant el panell de control fixe, necessari per a la programació, si no un de endollable que no entregaríem a Anglo; doncs el concurs no l’havia guanyat EYSSA, si no Anglo, i nosaltres actuàvem com a subcontracte. I es temia que ens el copiessin!

Finalment per la tardor de 1969 tot estava llest, i el desembre vaig anar a Donostia, amb en Luna d’Anglo, a posar en marxa el primer Integrador al Alto de Miracruz. La posta en marxa va tenir també els seus entrebancs, sobre tot per culpa dels “mandos” M1 i M3, que estrenaven una nova font d’alimentació. Però això són figues d’un altre paner.

Eduard Antoja Giralt

Maig de 2024

Historia del control del tráfico

Historia del control del tráfico de vehículos

por Carlos Buira

Proyecto Sardana Barcelona

En 1968 EYSSA inició el proyecto Sardana conjuntamente con la empresa Elliot Traffic Automation, para la regulación del tráfico urbano con sistema dinámico jerárquico por ordenador en la ciudad de BARCELONA, en los cruces comprendidos en el área limitada por la Diagonal, calle Urgell, Gran Via y paseo Sant Joan.

Este sistema fue el primero que funcionó completo en España con un sistema dinámico jerárquico por ordenador, que regulaba el tráfico de vehículos en función de cantidad existente en cada momento.

En Enero de 1971 el NO-DO hizo este reportaje:

El proyecto se desarrolló en varias fases:

Se desplazaron a Barcelona dos especialistas alemanes de la empresa Elliot Traffic Automation, que se reunieron diariamente durante meses con los dos ingenieros designados por la Subunidad de Circulación del Ayuntamiento de Barcelona (SCAB), García Ramón y López Montejano, para definir la estructura de la ejecución del Sistema Sardana. Los desarrollos específicos de los cruces: diseño, estructuras, ondas verdes de los seis programas de cada Submaster y situación de los detectores fueron realizados por Domingo Murillo, Felix Zurita, Didac Sanchez y Josep Jallé de la SCAB.

En la siguiente fase EYSSA realizó la instalación semafórica, que comportaba modificaciones con la existente y con un nuevo regulador local. Este equipo local EYSSA modelo M estaba formado por un sistema de electrónica discreta (transistores, etc.) que gobernaba una placa de contactores de potencia y capaz de recibir órdenes de un sistema superior.

En la siguiente fase se realizó por EYSSA el suministro e instalación de las centrales de zona, llamadas Submaster modelo DGF2 que gobernaban 16 cruces.

En la siguiente fase se realizó por EYSSA el suministro e instalación de espiras en la calzadas de toda la zona con su correspondiente equipo detector, que serian los que informarían del tráfico de vehículos existente en cada momento.

Por último Elliot Traffic Automation suministró e instaló el ordenador central con el software correspondiente en las dependencias el Ayuntamiento.

Sala de control del tráfico del proyecto Sardana:

En este proyecto intervinieron entre otros compañeros:

Jorge Bernades, Paco Sudrià, Miguel Catena, Antoni Sudrià, José Merino, Joan Forés, Manel Calvet.

Organigrama División Tráfico

Organigrama de la División de Tráfico

Detector E02 de tráfico de vehículos

Equipo de control de zona de tráfico Submaster DGF.2

Pionera en la utilización de microprocesadores

Pionera en la utilización de microprocesadores

En 1971 con la aparición del microprocesador, el 4004 presentado por la compañia Intel el dia 15 de Noviembre, se abrió un mundo infinito de posibilidades de desarrollo para los sistemas electrónicos, con una tecnologia impensable hasta la fecha. Hasta 1975 no existieron en España empresas dedicadas de lleno a productos que aplicaran la nueva tecnologia, basada ya en los microprocesadores de 8 bits 8080 y 8085, mucho mas potentes que su originario 4040 (de 4 bits). Una de estas empresas fué EYSSA Enclavamientos y Señales, empresa puntera en la aplicacion a gran escala de las últimas tecnologias, que utilizaba esta tecnologia en los nuevos reguladores para la señalización del tráfico (semáforos), asi como para sistemas para control de presencia y electromedicina.

El cierre en 1978 de la empresa EYSSA Enclavamientos y Señales S.A. de Barcelona, dejó en la calle a un ingente ejército de técnicos altamente cualificados y expertos en el uso de microprocesadores, que fueron rápidamente contratados por pequeñas y medianas empresas, que consiguieron de esta manera y de la noche a la mañana hacerse con una tecnologia que hasta el momento estaba reservada a unos pocos.