L’INTEGRADOR IM-10 per Eduard Antoja
Procedent del Laboratori d’Automàtica de la ETSEIB, el més de març de 1968 em vaig incorporar a EYSSA, dins del que era encara l’empresa CIBER d’en Gabriel Ferraté. Jo encara estava a cinquè d’Enginyeria Industrial, pla d’estudis 1957.
Em varen integrar a l’equip d’en Pere Esteve, i en Ferraté em va explicar l’idea de l’integrador, un aparell que permetés regular dinàmicament fins a 16 interseccions amb un Submàster DGF-2 sense necessitat d’un ordinador, molt car en aquells temps. L’integrador seria doncs un autòmata programable específic, de baix cost. Hauria d’estar llest i provat en menys d’un any.
Mans a la obra! Amb l’ajut inestimable de l’Agustín de Frutos, teníem un primer prototip en sis mesos. Però van sorgir dos entrebancs inesperats.
El primer, que la interfície entre l’Integrador i el Submàster no era tan senzilla com ens esperàvem, i al Manel Calvet i al José Ramón Eritja els va complicar una mica la vida haver-la de fer contra rellotge.
El segon va ser la decisió de la “alta direcció” de que el primer Integrador que s’instal·laria a Donostia fos “capat”, no portant el panell de control fixe, necessari per a la programació, si no un de endollable que no entregaríem a Anglo; doncs el concurs no l’havia guanyat EYSSA, si no Anglo, i nosaltres actuàvem com a subcontracte. I es temia que ens el copiessin!
Finalment per la tardor de 1969 tot estava llest, i el desembre vaig anar a Donostia, amb en Luna d’Anglo, a posar en marxa el primer Integrador al Alto de Miracruz. La posta en marxa va tenir també els seus entrebancs, sobre tot per culpa dels “mandos” M1 i M3, que estrenaven una nova font d’alimentació. Però això són figues d’un altre paner.
Eduard Antoja Giralt
Maig de 2024
%20Integrador%20IM10.jpg)
