Fons històric de EYSSA a la biblioteca de l'ETSEIB de la Universitat Politècnica de Catalunya - 2

Fons històric de EYSSA a la biblioteca de l'ETSEIB de la Universitat Politècnica de Catalunya - 2

Com a continuació a l’acordat amb la Universitat Politècnica de Catalunya UPC de crear el Fons Històric d'EYSSA on poder anar dipositant tots els documents que anéssim recollint, vam posar en marxa aquesta iniciativa lliurant fa alguns mesos els primers tres arxivadors amb els documents al responsable de la biblioteca de l'ETSEIB.

El passat dia 15 de Maig del 2024, Antoni Sudrià i Josep Merino vam lliurar el quart arxivador amb documentació d'EYSSA.

A la foto es veu el lloc de l'arxiu històric d'EYSSA al fons històric de la biblioteca. 

La UPC està realment interessada i motivada per recollir aquest llegat documental d'EYSSA com a empresa pionera a l'electrònica. Molt aviat aniran transferint els continguts del Drive al repositori institucional UPCommons de lliure accés.

Contingut de l’ARXIVADOR  D amb documentación d'EYSSA Enclavamientos y Señales S.A.

Carpeta 1D

(49) – El Fenomen CiEyS

Sintètica història de EYSSA al CiberEysSA

DRIVE-DOCUMENTS-TECNICS-ARXIVADOR D

2022

Josep Jallé

 Carpeta 2D

(50) – Curs de Circuits Integrats

Curs impartits a EYSSA per Joan Antoni Forès i Paco Serra

        DRIVE-DOCUMENTS-TECNICS-ARXIVADOR D

        1971

        Joan Antoni Forès

 Carpeta 3D

(51) – Curs de Calculador experimental

Curs impartits a EYSSA per Joan Antoni Forès i Paco Serra

        DRIVE-DOCUMENTS-TECNICS-ARXIVADOR D

        1971

        Joan Antoni Forès

 Carpeta 4D

(52) – Estudi sobre evaluació de sistemes de trànsit

Iñaki va entrar a EYSSA a finals de 1973 per implantar un nou sistema de trànsit. Fins aleshores es feia servir l'ona verda. Però hi havia un altre model: el de xarxes. Aquest procediment intentava optimitzar el trànsit no només a un carrer principal sinó a totes les de la xarxa. Naturalment, les avingudes importants eren preponderants però també es tenia en compte els carrers que els creuaven.

¨Josep Jallé em va dir que anés a Columbus (Ohio) per parlar amb el creador d'aquest sistema. La tècnica utilitzada era una branca de la investigació operativa (la meva especialitat) que es deia programació dinàmica. Aplicant aquesta teoria vaig fer els programes a Algol per als ordinadors Hewlett-Packard i el 1974 es va provar el sistema a València. El resultat va ser que en baixes intensitats es guanyava un 9% de velocitat del trànsit i en altes intensitats un 18%”.

        DRIVE-DOCUMENTS-TECNICS-ARXIVADOR D

        1975

Iñaki Camarero-Nuñez

 Carpeta 5D

(53) – Condicions de proposta de sortida del grup de empleats voluntaris de EYSSA al Febrer de 1978, que també van ser aplicades a la sortida dels empleats al tancament al maig de 1978.

(54) – Reestructuració de la EYSSA a l’Abril de 1978

(55) – Organització de la EYSSA a l’Abril de 1978

DRIVE-DOCUMENTS-TECNICS-ARXIVADOR D

        1978

 Carpeta 6D

(56) La Tralla, butlletí dels treballadors d’EYSSA de novembre de 1977

(57) La Tralla, butlletí dels treballadors d’EYSSA de desembre de 1977

(58) La Tralla, butlletí dels treballadors d’EYSSA de gener de 1978

(59) La Tralla, butlletí dels treballadors d’EYSSA de febrer de 1978

(60) La Tralla, butlletí dels treballadors d’EYSSA de març de 1978

(61) La Tralla, butlletí dels treballadors d’EYSSA de maig de 1978

DRIVE-DOCUMENTS-TECNICS-ARXIVADOR D

1977 -1978

  

Barcelona a 15 Maig del 2024

Computadores centrales para la regulación del tráfico

Computador HP 2100

Enclavamientos y Señales S.A. EYSSA fue pionera a principios de los años 70, en la utilización de computadores para la regulación del tráfico viario con semáforos.
Disponía de un departamento propio de desarrollo de sistemas y programación, formado por cinco técnicos expertos en la aplicación de computadores HP 2100.
Con estos equipos se realizaron grandes proyectos en Mexico DF, San Juan de Puerto Rico, Varsovia, Piacenza, Nápoles, Bologna, Valencia, Sevilla, Madrid, León, Santander, Gijón, entre otros.

El término  HP 2100  designa dos conceptos relacionados. Por una parte designa una serie de minicomputadores producidos por HP entre mediados de la década de 1960, hasta principios de la década de 1990, coincidiendo con el declive de este tipo de equipos. También se refiere a un modelo específico de esta serie.
El 2116A tenía una longitud de palabra de 16 bits  y era de propósito general. 

La memoria principal era de 4096 palabras (4K) de toros magnéticos, ampliable hasta 8 KB en el chasis, o hasta 16K con un extensor de memoria. El 2116A poseía 16 ranuras E/S  en el chasis, un reloj de 10 MHz y un ciclo de reloj  de 1,6 microsegundos. El 2116A tuvo dos revisiones posteriores: el apoyo añadido para 2116B hasta 32K con un extensor de memoria, y el 2116C incorporaba un modelo más compacto de memoria de núcleo, permitiendo que los 32K se encontrasen dentro del chasis del equipo. Entre el software que venía incluido se encontraba un compilador de FORTRAN, ensamblador, enlazador, cargador, sistema operativo  y controladores de E / S. Esto era muy inusual en la mayoría de los fabricantes de ordenadores que vendían primero el hardware y luego el software.  El HP 2116A era un equipo con una gran modularidad, pues podía ser equipado con  hasta 48 ranuras de expansión con adaptadores. Cuando HP vendió más sistemas para negocios que para instrumentación, introdujo el 2115A de corta duración en 1967, una variante de costo reducido de la 2116A, con sólo 8 ranuras E / S. La HP 2116A de 1968 no tenía DMA y aritmética extendida. El 2114A presentó un panel frontal rediseñado, con indicadores de registros reducidos e interruptores táctiles. A partir de esta surgieron dos nuevas revisiones: el 2114B con un solo canal DMA y opciones HSIO a expensas de una sola ranura de E / S, y el 2114C con hasta 16K de memoria básica máxima, a expensas de la otra ranura de E / S. El 2115A y 2114A/B/C tenía un reloj de 8 MHz y un tiempo de ejecución de 2,0 us. (Wikipedia).