EYSSA Enclavamientos y Señales: Fuentes luminosas

Francisco Sudrià - Paco

El meu pare Francesc Sudrià López (Paco) va néixer l’any 1922, no sé quan va entrar a treballar a EYSSA però en el llibre de matricula te el número 4.

Recordo que durant la meva infantessa passava llargues temporades lluny de casa «muntant fonts», per això quan a escola em preguntaven el seu ofici jo deia «montador de fuentes» i per tant fins els 16 anys faig ser fill de «fontanero».

Els dos grans records professionals del meu pare van ser dues llargues estades a Amèrica. Durant uns sis mesos a «Ciudad Trujillo», capital de República Dominicana durant la dictadura de Trujillo, per muntar el famós «teatre integral d’aigua i llum» dissenyat per l’enginyer Carlos Buigas.

La segona estada va ser a Caracas durant dos o tres mesos per muntar una font lluminosa al «circulo de las fuerzas armadas».He trobat dos documents que fan referència a aquest fets. El certificat mèdic del Consulat de la República Dominicana de data 6/8/1955 que el faculta per viatjar i el formulari de retenció de la hisenda veneçolana pel sous cobrats per no residents en el país, del 3 de juny al 8 de juliol del 1957, 1500 Bs cobrats i 60 Bs d’impost retingut.

Pel muntatge del teatre d’aigua i llum hi va anar un equip de muntadors dels quals pocs van tornar ja que en aquells anys era fàcil fer fortuna a Amèrica. Un d’aquest treballadors es va casar per poders amb la seva nòvia perquè ella pugés anar a reunir-se amb ell a Dominicana, el meu pare va actuar de nuvi durant la cerimònia del casament. Es deia Muñoz, va arribar a tenir una empresa de transports amb camions, però uns quants anys desprès va tornar arruïnat a Barcelona i va demanar feina a EYSSA. Els enriquiments americans sovint són efímers. Tinc entès que del teatre d’aigua i llum no en queda res. És pot admirar la seva espectacularitat en la pel·lícula El Padrino II a partir del moment 1:35:15. He fet dues captures de pantalla que han quedat amb poca qualitat.

El meu pare es volia quedar a Dominicana a fer fortuna però la meva mare (Núria Andreu Nogués) li va impedir. Recordo els plors de la meva mare cada cop que arribava a casa un telegrama. També recordo els joguets que el meu pare ens va portar que ja funcionaven amb piles, quan s'esgotàvem a Espanya no n’havien. I un rellotge elèctric fastuós de sobretaula que no servia per res ja que era de 60 Hz. Amb els dòlars estalviats, i després d’esperar uns anys a que s’anessin revaloritzant, els meus pares van comprar la seva primera nevera elèctrica, una Kelvinator, tot un luxe. En Paco va tornar enlluernat per l’estil de vida americana i durant tota la resta de la seva vida els amics i familiars van haver d’escoltar repetidament les mateixes anècdotes que explicava de les seves estades a les Amèriques.

En Paco Sudrià va ser l'encarregat de molts altres muntatges de fonts lluminoses i d’enllumenats artístics. Els més destacables poden ser la restauració de la font lluminosa de Montjuïc al 1954 i la restauració de les cascades 3 i 4 del recinte de Montjuïc del 1961 al 1963. A partir del 1963 l’Oficina Tècnica Buigas va passar a encarregar la construcció dels seus projectes a l’empresa Anglo Española de Electricidad, S.A.

11-7-2022 Toni Sudrià

Fuente artística de Viso del Marqués

Francisco Sudrià - Paco

Proyectos de Fuentes Luminosas

Projecte de font