Antoni Sudrià-Andreu
13/6/2020
L’amic José Merino coneixedor de que jo vaig estar 2
mesos a Madrid participant en la posta en marxa d’un centenar de cruïlles
semafòriques m’ha demanat si podia donar algunes dades i fer una remembrança
d’aquella experiència. Tot el que explicaré serà segons les meves apreciacions
i records des del meu punt de vista i experiència.
El juny de l’any 1968 havia acabat el curs de
preuniversitari, tenia 17 anys i portava un any treballant 6 hores diàries de 8
a 14 h i estudiant per les tardes i nits. No recordo en quin departament de
EYSSA en concret treballava però si que visualitzo perfectament la seva
localització. Ja a Santander 25, a la primera planta al fons hi havia el
despatx de direcció (Vericat, Cordoba), al corredor del costat cap a la dreta
el despatx de Bernades, Pallarès i potser en un proper despatx en Vila ?¿ que
feia de comercial. I desprès ja venia una sala més gran en la que estàvem els
dibuixants d’oficina tècnica, el «mestre» Sr. Gallego, i els companys de farres
i d’iniciació a la faràndula Xavier Garriga i Xavier Cavallé, encara estudiants
de peritatge industrial. Diria que en aquest mateix espai posteriorment hi
estàvem el mestre Gallego, i en Rigalll i en Cabré i un altre company que no sé si es deia Queralt ? Els
tres ja perits industrials titulats. Segurament hi havia més companys però ara
no ho recordo, si podeu fer aportacions seran molt ben vingudes i les podem
anar incorporant. Recordo que en aquest espai s’acabava el corredor que passava
per davant dels despatxos abans comentats i que hi teníem a la paret frontal
les portes dels lavabos el que ens donava uns situació privilegiada per
l’observació de les dinàmiques socials del personal.
Al juny del 1968 en plens exàmens de preuniversitari en
Catena em va proposar (d’acord segur amb el meu pare en Paco Sudrià-López)
d’anar el més de juliol a treballar amb ell a Madrid que s’havien de posar en
marxa 100 cruïlles que s’havien guanyat en licitació a SICE. Realment no vaig
tenir opció d’escollir, la cosa estava decidida i encara que tenia altres plans
pel juliol vaig pensar que al menys podria fer les vacances previstes per agost
amb la colla d’amics i amigues. Tots aquest pensaments els puc rememorar perquè
en Merino m’ha fet remenar per casa i he trobat el meu diari d’adolescent en
una agenda de ... «Elektrim» !!! del 1968.
I ara us vaig una sinopsi ràpida dels aspectes eyssans
d’aques diari:
El dia 1 de juny surto amb en Catena cap a Madrid, la
delegació està al carrer Benigno Soto 6, Madrid 2, i tenim com un apartament
llogat molt a prop. En Catena s’ocupa de tot, de cuidar-me i de controlar-me.
Podria explicar moltes coses d'aquesta estada perquè em va marcar molt per
l’edat i per l'experiència tant novedosa que era, però es convertiria amb una
novel·la més que ens unes memòries. D’una lectura ràpida del diari comento
aspectes que us poden interessar. A la delegació estàvem, que jo recordi, en
Catena, en Barbat, en Fanjul, i la família Ortega, que recordo perfectament per
una festa d’anniversari a casa seva amb muntanyes de marisc, al diari també
surten algunes sortides amb els companys Izquierdo i Redondo. Tinc anotat que
el dinar em costa 40 ptes i que la dieta és de 120 ptes i per tant estalvio 80
ptes al dia i em puc comprar llibres i altres despeses. En Catena pagava la
resta de despeses, esmorzars i sopars, mai em va deixar pagar cap ronda. Jo
confiava en que em pujarien el sou i que cobraria la gran quantitat de hores
extres que vaig fer. A la tornada, quan vaig reclamar, en Bernades em va dir
que mai se n’havia parlat i que no estava previst.
I per poder cobrar aquestes hores extres les anotava cada
dia al diari, us destaco alguns horaris, el normal de 8 a 2:30 i de 16 a 23 h,
jo pels matins dibuixava les plaques de contactors de les cruïlles que faríem
els propers dies i per les tardes-nits fèiem la instal·lació i posàvem en
marxa. Vàrem treballar quasi tots els dissabtes i diumenges. Ho tinc anotat.
Per exemple de 22 a 2 h del dia següent i un altre dia de 22 h a 9 h del dia
següent. Molts dies dormíem solament una estona a les prestatgeries
metàl·liques del magatzem i en Catena ens feia aixecar amb una ruixada d’aigua
amb una mànega.
I em vaig quedar sense vacances, que tampoc vaig cobrar,
tornava a Barcelona el 31 d’agost, desprès de la fita de posar en marxa 100
cruïlles en dos mesos (jo almenys sempre ho he explicat així) I per exemple tinc una anotació del dilluns
19 d’agost: Amb Fanjul de 23 a 2:30 h posant el sincronisme a Francisco
Silvela.
Els equips de control eren M1 i M3, em
sembla recordar com si en alguna cruïlla aïllada es va instal·lar un A1, actuat
pel propi tràfic. De Submàsters no ho recordo amb exactitud i em puc confondre
amb Barcelona. Recordo que per complir els terminis de lliurament que ja
s’havien esgotat carregàvem un armari buit en una camió i es depositava a terra
directament per quan passava la comitiva d’autoritats certificar la
instal·lació del Submàster i a continuació es carregava de nou al camió i es
portava ràpidament a una nova localització. Aquesta pràctica no puc assegurar
que sigui certa o sigui una fantasia inventada pel meu subconscient.
