Mostrando entradas con la etiqueta Madrid. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Madrid. Mostrar todas las entradas

PROJECTE “CASTELLANA” (1970-1971)

 EL PROJECTE “CASTELLANA” (1970-1971) per Eduard Antoja

L’any 1970 vàrem convèncer al responsable de trànsit de l’Ajuntament de Madrid, l’enginyer de camins Sebastián de la Rica, de que EYSSA tenia una tecnologia pròpia que ens permetia fer un control dinàmic, similar al de Elliot, però a una fracció del cost.

Acabat l’Integrador a finals de 1969, em vaig dedicar a estudiar i crear algorismes de generació dinàmica de “ones verdes” lineals i matricials, utilitzant els ordinadors industrials de baix cost HP2114 i HP2116 recent arribats al mercat.

El projecte de Madrid era bastant agosarat. Havíem de controlar 16 cruïlles de la principal artèria de Madrid, la Castellana, entre el cèntrics Nuevos Ministerios i la Residencia La Paz, a l’entrada nord de la ciutat. L’ordinador igual que el Submàster, s’instal·laria a la intempèrie, en una caixa estanca, concretament a un lateral de la Plaza de Cuzco.

El problema principal per a la viabilitat del projecte era que, per fer rodar el programari de generació dinàmica i al mateix temps llegir els detectors, comunicar-nos amb el Submàster i assegurar que tot funcionés, necessitàvem un sistema operatiu en temps real, “multitasking”, que exigia una quantitat de memòria que només es podia trobar en un disc magnètic. Però succeïa que en aquells temps una unitat de disc magnètic de 10 MB, la més petita, costava més d’un milió de pessetes, el doble que l’ordinador. Després de vàries xerrades irreproduïbles amb l’Enrique Alonso vaig decidir escriure un sistema operatiu en temps real resident en els 32KB de memòria interna del HP2114.

Mentre jo escrivia i provava el codi del sistema operatiu, l’Enrique convertia l’algorisme de regulació en un software que havia de rodar sobre un sistema que encara no funcionava. Tot plegat, una bogeria, amb sessions nocturnes inoblidables, i més d’un “pique” quan el meu sistema operatiu i el programa de regulació de l’Enrique “no s’entenien”.

Finalment, el més d’octubre de 1971 tot funcionava, sense que ni l’Enrique ni jo estiguéssim del tot convençuts de que no era un miracle. Un dels tants miracles dels que succeïen a EYSSA...

Eduard Antoja Giralt

Maig de 2024



Recuerdos de Antoni Sudrià sobre el proyecto de Madrid 1968

 

Antoni Sudrià-Andreu

13/6/2020

L’amic José Merino coneixedor de que jo vaig estar 2 mesos a Madrid participant en la posta en marxa d’un centenar de cruïlles semafòriques m’ha demanat si podia donar algunes dades i fer una remembrança d’aquella experiència. Tot el que explicaré serà segons les meves apreciacions i records des del meu punt de vista i experiència.

 

El juny de l’any 1968 havia acabat el curs de preuniversitari, tenia 17 anys i portava un any treballant 6 hores diàries de 8 a 14 h i estudiant per les tardes i nits. No recordo en quin departament de EYSSA en concret treballava però si que visualitzo perfectament la seva localització. Ja a Santander 25, a la primera planta al fons hi havia el despatx de direcció (Vericat, Cordoba), al corredor del costat cap a la dreta el despatx de Bernades, Pallarès i potser en un proper despatx en Vila ?¿ que feia de comercial. I desprès ja venia una sala més gran en la que estàvem els dibuixants d’oficina tècnica, el «mestre» Sr. Gallego, i els companys de farres i d’iniciació a la faràndula Xavier Garriga i Xavier Cavallé, encara estudiants de peritatge industrial. Diria que en aquest mateix espai posteriorment hi estàvem el mestre Gallego, i en Rigalll i en Cabré i un altre  company que no sé si es deia Queralt ? Els tres ja perits industrials titulats. Segurament hi havia més companys però ara no ho recordo, si podeu fer aportacions seran molt ben vingudes i les podem anar incorporant. Recordo que en aquest espai s’acabava el corredor que passava per davant dels despatxos abans comentats i que hi teníem a la paret frontal les portes dels lavabos el que ens donava uns situació privilegiada per l’observació de les dinàmiques socials del personal.

 

Al juny del 1968 en plens exàmens de preuniversitari en Catena em va proposar (d’acord segur amb el meu pare en Paco Sudrià-López) d’anar el més de juliol a treballar amb ell a Madrid que s’havien de posar en marxa 100 cruïlles que s’havien guanyat en licitació a SICE. Realment no vaig tenir opció d’escollir, la cosa estava decidida i encara que tenia altres plans pel juliol vaig pensar que al menys podria fer les vacances previstes per agost amb la colla d’amics i amigues. Tots aquest pensaments els puc rememorar perquè en Merino m’ha fet remenar per casa i he trobat el meu diari d’adolescent en una agenda de ... «Elektrim» !!! del 1968.

 

I ara us vaig una sinopsi ràpida dels aspectes eyssans d’aques diari:

El dia 1 de juny surto amb en Catena cap a Madrid, la delegació està al carrer Benigno Soto 6, Madrid 2, i tenim com un apartament llogat molt a prop. En Catena s’ocupa de tot, de cuidar-me i de controlar-me. Podria explicar moltes coses d'aquesta estada perquè em va marcar molt per l’edat i per l'experiència tant novedosa que era, però es convertiria amb una novel·la més que ens unes memòries. D’una lectura ràpida del diari comento aspectes que us poden interessar. A la delegació estàvem, que jo recordi, en Catena, en Barbat, en Fanjul, i la família Ortega, que recordo perfectament per una festa d’anniversari a casa seva amb muntanyes de marisc, al diari també surten algunes sortides amb els companys Izquierdo i Redondo. Tinc anotat que el dinar em costa 40 ptes i que la dieta és de 120 ptes i per tant estalvio 80 ptes al dia i em puc comprar llibres i altres despeses. En Catena pagava la resta de despeses, esmorzars i sopars, mai em va deixar pagar cap ronda. Jo confiava en que em pujarien el sou i que cobraria la gran quantitat de hores extres que vaig fer. A la tornada, quan vaig reclamar, en Bernades em va dir que mai se n’havia parlat i que no estava previst.

 

I per poder cobrar aquestes hores extres les anotava cada dia al diari, us destaco alguns horaris, el normal de 8 a 2:30 i de 16 a 23 h, jo pels matins dibuixava les plaques de contactors de les cruïlles que faríem els propers dies i per les tardes-nits fèiem la instal·lació i posàvem en marxa. Vàrem treballar quasi tots els dissabtes i diumenges. Ho tinc anotat. Per exemple de 22 a 2 h del dia següent i un altre dia de 22 h a 9 h del dia següent. Molts dies dormíem solament una estona a les prestatgeries metàl·liques del magatzem i en Catena ens feia aixecar amb una ruixada d’aigua amb una mànega.

I em vaig quedar sense vacances, que tampoc vaig cobrar, tornava a Barcelona el 31 d’agost, desprès de la fita de posar en marxa 100 cruïlles en dos mesos (jo almenys sempre ho he explicat així)  I per exemple tinc una anotació del dilluns 19 d’agost: Amb Fanjul de 23 a 2:30 h posant el sincronisme a Francisco Silvela.

 

Els equips de control eren M1 i M3, em sembla recordar com si en alguna cruïlla aïllada es va instal·lar un A1, actuat pel propi tràfic. De Submàsters no ho recordo amb exactitud i em puc confondre amb Barcelona. Recordo que per complir els terminis de lliurament que ja s’havien esgotat carregàvem un armari buit en una camió i es depositava a terra directament per quan passava la comitiva d’autoritats certificar la instal·lació del Submàster i a continuació es carregava de nou al camió i es portava ràpidament a una nova localització. Aquesta pràctica no puc assegurar que sigui certa o sigui una fantasia inventada pel meu subconscient.

 

Referencias en España de EYSSA Enclavamientos y Señales

Instalaciones realizadas en Madrid



Instalaciones realizadas en Barcelona



Instalaciones realizadas en Valencia, Zaragoza y Bilbao



Instalaciones realizadas en San Sebastian y Jerez de la Frontera



Instalaciones realizadas en Logroño, Sevilla y León



Instalaciones realizadas en Santiago de Compostela, Castellón y Las Palmas










Proyectos realizados por EYSSA: MADRID

Entre 1970 y 1971 EYSSA realizó el proyecto MAGEN para la regulación del tráfico urbano en la ciudad de MADRID con sistema centralizado por ordenador.

En este proyecto intervinieron entre otros compañeros:

Enrique Alonso, Josep Jallé, Ramón Barbat, Manuel Andreu, José Merino, Mario Fanjul y Pedro Echevarria