EYSSA, Enclavamientos y Señales S.A. fue una empresa catalana pionera y muy importante a nivel mundial en el estudio e implantación de la ordenación, señalización y regulación del tráfico viario, fundada el 14 de Mayo de 1948 cerró el 23 de Mayo de 1978. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . VER MAS en los TEMAS:. Historia ampliada - . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . Historia - Divisiones - Reguladores - Sistema de Control de Tráfico
Nueva organización de EYSSA en Abril de 1978
Federico Sopeña Atienza visto por José Merino
Federico Sopeña Atienza delegado de EYSSA en Zaragoza visto por José Merino
Federico
Sopeña fue una de las personas mas importantes en mi primera etapa profesional.
Le conocí a finales de 1968 en un viaje en su coche de Zaragoza a San
Sebastián. Íbamos allí porque el había vendido un proyecto y Jorge Bernades me había
encomendado su programación, pues meses antes yo había ingresado en la oficina
técnica de EYSSA en Barcelona. Se trataba de la instalación de semáforos en los
cruces de la Alameda y en la calle Hernani, con mandos M y gobernados por un
submaster y un integrador para el cambio de los programas. Durante los días que
Sopeña venía para seguir la instalación y puestas en marcha, tuve la oportunidad
de conocerle, le aprecié una gran experiencia, así como un seguimiento especial
de los procesos y un buen trato con todos.
En Mayo
de 1969 tuve que ir a Zaragoza para hacer la mili. En cuanto se enteró hizo
gestiones con su amigo capitán, para que me quedara en un cuartel de Zaragoza
después del campamento. También logró que me dieran un pase de estudios para
las tardes, para poder trabajar en la delegación. El consiguió anular algunos
problemas que me surgieron durante la mili: querían trasladarme a capitanía
para hacer guardias de cabo, o pasarme a cabo de la cocina del cuartel. Durante
este tiempo que estuve trabajando por las tardes en la oficina de la delegación,
pude ver su buen trabajo diario y visión del negocio, era una persona tenaz.
Acabada
la mili en Junio de 1970 volví a la oficina técnica de Barcelona, entonces
dirigida por Ramón Barbat, y a los pocos meses Sopeña me recomendó para que me
contratara el Ayuntamiento de Zaragoza como responsable de las instalaciones
con semáforos.
Federico Sopeña Atienza vist per Josep Jallé
Federico Sopeña Atienza delegat de EYSSA a Zaragoza vist per Josep Jallé
A l’arribada a EYSSA
(1971), i desprès del mesos a la Oficina Tècnica de Trànsit, vaig tenir la
oportunitat (1972) d’organitzar la nova Divisió de Trànsit que, de fet, era la
clàssica EYSSA de tota la vida, amb les noves incipients, per a desenvolupar,
Divisions de Electromedicina, Ferrocarrils, Industrial i una divisió antiga
d’enllumenat artístic.
Als primers contactes amb aquells clàssics Delegats vaig adonar-me’n que en Sopeña era dels “gats vells” que, amb el seu escepticisme cara a noves orientacions, relativitzava tota mena de canvis. Així que amb ell, en principi, ens vam deixar de proposar noves accions per al creixement dels mercats que ell coneixia: Aragó i La Rioja. Més al nord / oest havia fent escapades però no era el seu fort.
Per a bastir la penetració en aquells territoris, van sorgir noves delegacions a Euskadi i Cantàbria que comportarien l’entrada del nous delegats: Ricard Luna Sánchez i Alfredo Brugos Alonso.
Les reunions habituals de coordinació i seguiment per al compliment d’objectius van anar posant de manifest que, de la desconfiança inicial vers les noves estratègies i persones, Sopeña va anar entrant a la nova dinàmica de creixement.
A Zaragoza hi havia una forta competència per part de Cerma y Arriaxa S.L., cosa que no passava a Logroño.
Persistint en l’aplicació de les noves tecnologies del Sistema Dinàmic Jeràrquic (SDJ) va aconseguir la implantació del primer a la seva zona: Logroño. Un HP 2114 més Submastar i ETD sobre 15 o 16 interseccions.
Recordo que sempre va complir les previsions de facturació, fins a arribar al terrible accident que va estar a punt d’acabar amb la seva vida: anant rere un camió, d’aquest va caure una pedra que va impactar al vidre del seu vehicle i amb el seu cap.
Va sortir del coma, refent-se lentament. Les sequeles van ser anar una mica de garrell caminant i ja sense aquella empenta clàssica dels que, sorrudament, anaven complint objectius.
Entra les anècdotes,
recordo una conversa en la que va dir-me, ja en confiança, com era que jo volia
sempre cerciorar-me de les possibilitats d’acompliment de les previsions. La
meva resposta va ser que, com deien els de Pirineu quan anaven a fer algun
tracte amb els d’avall - el meu pare era nascut a Linás de Broto - sempre els
feien un advertiment “... cuidado con los
de tierra baja”.
Penso que aquesta i d’altres vivències van anar teixint una confiança més gran amb “... esos recien llegados de Vericat” com alguna vegada ens havia anomenat als responsables de les Divisions, malgrat que cap de les altres - que recordi - no va tenir-hi tractes en l’expansió. Ell sempre va ser de “Semáforos” i “alguna cosa con Pallarés” com va dir-me, respecte de coses de l’enllumenat públic, responsabilitat de l’Alfred Pallarès Molina.
20210329 Josep Jallé i Alari