EL PROJECTE “CASTELLANA” (1970-1971) per Eduard Antoja
L’any 1970 vàrem convèncer al responsable de trànsit de l’Ajuntament de Madrid, l’enginyer de camins Sebastián de la Rica, de que EYSSA tenia una tecnologia pròpia que ens permetia fer un control dinàmic, similar al de Elliot, però a una fracció del cost.
Acabat l’Integrador a finals de 1969, em vaig dedicar a estudiar i crear algorismes de generació dinàmica de “ones verdes” lineals i matricials, utilitzant els ordinadors industrials de baix cost HP2114 i HP2116 recent arribats al mercat.
El projecte de Madrid era bastant agosarat. Havíem de controlar 16 cruïlles de la principal artèria de Madrid, la Castellana, entre el cèntrics Nuevos Ministerios i la Residencia La Paz, a l’entrada nord de la ciutat. L’ordinador igual que el Submàster, s’instal·laria a la intempèrie, en una caixa estanca, concretament a un lateral de la Plaza de Cuzco.
El problema principal per a la viabilitat del projecte era que, per fer rodar el programari de generació dinàmica i al mateix temps llegir els detectors, comunicar-nos amb el Submàster i assegurar que tot funcionés, necessitàvem un sistema operatiu en temps real, “multitasking”, que exigia una quantitat de memòria que només es podia trobar en un disc magnètic. Però succeïa que en aquells temps una unitat de disc magnètic de 10 MB, la més petita, costava més d’un milió de pessetes, el doble que l’ordinador. Després de vàries xerrades irreproduïbles amb l’Enrique Alonso vaig decidir escriure un sistema operatiu en temps real resident en els 32KB de memòria interna del HP2114.
Mentre jo escrivia i provava el codi del sistema operatiu, l’Enrique convertia l’algorisme de regulació en un software que havia de rodar sobre un sistema que encara no funcionava. Tot plegat, una bogeria, amb sessions nocturnes inoblidables, i més d’un “pique” quan el meu sistema operatiu i el programa de regulació de l’Enrique “no s’entenien”.
Finalment, el més d’octubre de 1971 tot funcionava, sense que ni l’Enrique ni jo estiguéssim del tot convençuts de que no era un miracle. Un dels tants miracles dels que succeïen a EYSSA...
Eduard Antoja Giralt
Maig de 2024
