Jorge Giorgio
Bernades Calcató vist per Josep Jallé
El vaig conèixer a la meva època de la Subunitat de
Circulació de l’Ajuntament de Barcelona (SCAB) 1966-1971. Ell era el
representant de proveïdor EYSSA amb el client SCAB i jo feia projectes de noves
cruïlles a semaforitzar.
Vam tenir algunes topades pel que feia a l’aplicació
de regulacions, amb equips M3 que permetien 2 estructures en les fases d’una
cruïlla. La darrera va ser per que s’apliqués la doble estructura, segons el
projecte, amb un gir esquerra, segons demanda, a la plaça Maragall. La seva
resposta inicial era sempre ... no. Vam arribar a dir-li, entre nosaltres, Don
No.
Amb l’arribada del nou capital a EYSSA les coses van
canviar. Va aparèixer (Oscar) Sbert com a representant davant la SCAB i Enric
Hernández Luz va anant fent-se càrrec de la que acabaria essent la Delegació de
Catalunya EYSSA.
Amb aquella SCAB hi havia una forma d’actuació poc
convencional. Formalment hi havia 5 o 6 funcionaris: el director Francesc Paco Mir Espinet, dos telefonistes - en
dos torns cobrien les 24 hores, un d’ells el pare (De la Calva) d’un dels
components del Duo Dinàmico - i un parell de delineants. Però la realitat era
que, a més a més, hi havia 2 enginyers, 3 enginyers tècnics, 1 auxiliar tècnic,
a temps complerts, i 1 enginyer tècnic a temps parcial. Més endavant vaig
adonar-me’n, especialment amb el passi a EYSSA el 1971, de com aquesta
companyia facilitava els diners per als pagaments. Llavors vaig comprendre que
una part de les reticències de Jorge Bernades era per no desestabilitzar
l’estructura de la relació econòmica.
Amb la reestructuració per l’arribada de Ferrer Salat,
president, i els seus homes, Joaquim Vericat Conseller Delegat, i l’ampliació a
nous mercats, va tenir lloc l’adquisició del paquet majoritari de la Self Sime,
amb seu a Gènova-Voltri, i Jorge Bernades va ser l’home per a dirigir aquell
territori italià.
Pels viatges fets, vaig poder copsar que el seu estil
anava be, especialment amb l’estil del Sud d’Itàlia. Self Sime va créixer obrint
una delegació a Nàpols que aconseguiria, amb les arts i ofici de Jorge Giorgio Bernades, l’adjudicació d’un
terç de la ciutat per a la centralització computeritzada, la base de
sustentació del negoci. Els altres dos terços serien per a Siemens i per a la
Garbarini o una filial d’aquesta companyia francesa.
Giorgio, nascut a Cuba i amb la
cultura negociadora de l’estil aquell, era perfecte per atendre les formes
negociadores de Nàpols. La delegació de la Self Sime va incorporar una
directora recomanada per l’enginyer municipal, malgrat que l’anima tècnica era
un antic contramestre de vaixells.
En alguna de les visites vaig poder conèixer aquestes
persones i d’altres del municipi, no massa però. Recordo que Giorgio va organitzar un magnífic sopar
al Restaurant La Rectoria (*) a un turó proper a la ciutat on es trobava la
gent per parlar de negocis.
Quan EYSSA va tancar, 1978, ell va seguir a la Self
Sime fins al seu retorn a Barcelona. Com s’ho va fer?. No en tinc cap
informació, malgrat que vam establir un feble contacte a l’inici de Autron S.
A. per si li podien interessar els nostres equips. Recordo que va dir-nos que
ja havien iniciat la seva tecnologia.
Aquest estil de portar les coses el va fer únic i
impenetrable. Possiblement sabia molt be com mantenir les coses ben
controlades, sense sorpreses. Un gran gestor amb estil diferent del que
pensàvem eren els temp
20200527 Josep Jallé
