Joaquim “Ximo” Vericat Núñez a EYSSA
Un bon dia de finals de 1970 vaig rebre la invitació de Oscar Sbert - que era el representant de la companyia en les relacions amb la Subunitat de Circulació de l’Ajuntament de Barcelona - SCAB - (a l’últim anys dels 5 anys que vaig ser a la SCAB) - per a parlar a EYSSA. Així vaig conèixer a Joaquim Vericat, llavors ja Conseller Delegat del nou Consell d’Administració que presidia Carles Ferrer Salat, nou propietari majoritari de la societat que va fundar al 1948 el Sr. Salvia.
Tot seguit de fer tractes per a portar projectes de trànsit a l’Oficina Técnica - que era sota el comandament general de Ramon Barbat Gili - vaig anar enllestint, durant els primers tres mesos del 1971, els projectes en curs previstos executar a la SCAB i els que, en paral·lel i particularment, havia fet per a Anglo E. E., S. A.. Ja incorporat a EYSSA al 100%, desprès del primer trimestre, vaig saber que Joaquim Vericat havia iniciat un canvi radical en el funcionament de la companyia.
D’una sola dedicada al trànsit van formar-se 3 divisions més: Electromedicina, Industrial i Ferrocarrils.
Amb la marxa d’alguns incondicionals de Gabriel Ferrater, a la època unitària, front a la nova estructura, tot va ser sacsejat. Joaquim Vericat va oferir fer-me càrrec de la Divisió de Trànsit que, encara, va suposar un més gran enrenou, car jo feia pocs mesos que hi era. Va fer-li saber a Gabriel Ferrater que si seguia com accionista, que ho era, hauria de deixar de ser el Director Tècnic d’aquella, fins llavor, EYSSA unitària, car cada Divisió tindria el seu laboratori sota el director de la Divisió.
Tenia una visió molt amplia del negoci. Venia d’un conglomerat - Ingeco Gomber - de serveis amb seu a Madrid i Ferrer Salat va fer-li confiança, malgrat que amb reticències com vaig poder constatar en una reunió del Consell d’Administració - a la que va demanar-me que anés a explicar els plans sobre els nous projectes (Puerto Rico, Mèxic, Itàlia). En aquell consell, en nom del BIC (Banc Industrial de Catalunya) hi va assistir Jordi Pujol.
Reconec sempre que ell va ser una dels dos grans mestres (l’altre Fernando Moral a Xile) per aprendre a moure’m a bons nivells i en relacions comercials. D’una personalitat abassegadora, mai va tenir por de fer grans escomeses i desafiaments, especialment front a Siemens als mercats internacionals (Mèxic D. F., Nàpols). Desprès a nosaltres ens tocaria anar de corcoll per a complir els desafiaments, com el de Mèxic amb Patricio Cal i Mayor Low de Director de Trànsit, mare austríaca i pro Siemens. El manteniment dels acords, amb el projecte Sardana i seguit del projecte MaGen amb Elliot T.A. i la incorporació de Hans Heinz Fehurer a la Divisió, son altres fites propiciades, excel·lents.
Molt estricte mirant per la empresa. Recordo una anècdota. Tornant de València, en pagar pel peatge de l’autopista - conduïa jo el seu vehicle Seat 124 sport - vaig fer el comentari de que ho posaria a despeses de viatges. Ell va dir-me que no corresponia, donat que podíem haver anat per la carretera.
Va ser vital per a la instal·lació a Puerto Rico, amb la relació Femenies Lores, i a Mèxic, on només podies ser empresa amb el 51% de capital mexicà, època del PRI a l’estil soviètic, amb Severino Pérez Loizaga, propietari dels ADO i de Mexicana de TV Color, que va ostentar el 51% de EYSSA Mexicana S.A. de C.V..
L’arribada, a la EYSSA de Ferrer Salat, de Duran Farell, quan aquest va vendre el paquet majoritari Gas Natural a ENAGAS amb una bona picossada de milions, va suposar una inversió important - invertir en empreses de tecnologia de punta, i nosaltres ho érem. Recordo una xifra entre 450 i 500 M. pts.. Duran Farell va demanar a Ferrer Salat el cap d’algú per posar els seus homes de confiança.
Ferrer Salat va posar el cap de Ximo Vericat a la safata. El va substituir Manel Basañez Villaluenga, provinent del BBV. Per a confirmar-nos el canvi ens va reunir als 4 directors de Divisions: Bozal, Antoja, Latorre i jo a la seva mansió de l’Av. Pearson. Desprès de l’exposició del canvi va demanar-nos si hi havia alguna cosa pendent amb Joaquim Vericat. Tres van callar, car eren entre el 15 i el 20% de la facturació (1975) però jo (el 80%) vaig dir-li que teníem un assumpte pendent per a la realització del Projecte del Centre de Caracas on ell havia fet els contactes. No va agradar-li a Ferrer Salat que va tenir que transigir que Joaquim Vericat m’acompanyés en el darrer viatge. Ho vaig dir i fer per humanisme, per amistat i pels reconeixement de la lleialtat que, en moments com aquell, cal veure per aixecar els ànims al, com ell, defenestart.
Vam fer un viatge inoblidable, tot seguint el projecte del centre o del barri de Las Mercedes, amb el contacte que teníem que era un íntim del ministre d’obres públiques Leopoldo Sucre Figarela.
A la tornada vaig saber que jo havia caigut en desgràcia i passat a dependre directament de Basañez per a noves línies de Desenvolupament Estratègic, és a dir, a la gàbia de vidre del local del costat, en lloguer. Al costat de la meva gàbia va venir també remogut Johannes Van Oorchot que, als darrers temps havia entrat com a director internacional, amb poca activitat degut a que les filials internacionals, majoritàriament destinades al Trànsit, les portàvem des de la Divisió.
Quan va morir Franco, novembre del 75, els ajuntaments van deixar de pagar els deutes que pujaven a més de 950 milions pts.. No ho va poder suportar el nou accionariat, ni executius: Basañez, Còrdova ...... i Clúa. EYSSA va fer la primera reducció de plantilla voluntària, a la que alguns ens hi vam acollir.
Vaig seguir tractant a Ximo (mot tortosí familiar de Joaquim) Vericat regularment i quan vam establir-nos pel nostre compte com Autron S. A., apart dels que vam aportar diners col·lectivament, ell i J. L. Bozal, amb 1 milió pts. cadascú, ens van ajudar. Nosaltres, com Autron, vam poder desenvolupar prioritàriament una mena d’ETD i Submaster per salvar la pell de Fernando Moral, a Xile, on la EYSSA de Basañez va enviar el sistema pel centre de Santiago sense aquest equip, el mateix que van fer amb el sistema de Varsòvia on la pell, potser a Siberia, li anava a Tadeusz Nowak. Vam treballar un Nadal, St. Esteve, etc. per poder embarcar ... i d’aquella feta va néixer un lema que a en Ximo Vericat li va fer molta patxoca: Autron, especialidad en imposibles. ¿Milagros?: se estudiaran.
Quan va contraure segon matrimoni formal a Eivissa, vam ser-hi un amic d’ell de Ingeco Gomber i jo d’EYSSA. Ens enteníem be.
Cada anys ens hem anat veien, a Eivissa o a Barcelona, fins que, per invitació dels organitzadors post EYSSA, vàreu convidar-me i jo, alhora, ho vaig fer amb en Ximo Vericat, que va assistir a les trobades 2012,13,14 i 15 com recordareu. Al darrer any ja tenia símptomes de l’arribada de l’enemic alemany.
Podria comptar moltes vivències, però seria llarg. Si dir que pel seu temperament, alhora que intel·ligent, obert i espontani, va fer possible la fructificació de portes difícils com amb Elisa Gajewska Cap de compres de Elektrim a Polònia.
Un savi comercial, humà: primer dur i, si passaves el llistó, desprès amic dels amics. I els que se la jugaven directa o indirectament (com me la va fer a mi el seu endollat Modesto Sánchez en fallar-me en la facturació prevista 1974. tot enganyant. La meva dimissió, sobre la seva taula, no la va acceptar) eren esborrats (vaig fer a Modesto fora EYSSA, sense cap entrebanc del seu patrocinador inicial, ell).
20200523 Josep Jallé
