Mostrando entradas con la etiqueta Sopeña. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Sopeña. Mostrar todas las entradas

Federico Sopeña Atienza visto por José Merino

Federico Sopeña Atienza delegado de EYSSA en Zaragoza visto por José Merino

Federico Sopeña fue una de las personas mas importantes en mi primera etapa profesional. Le conocí a finales de 1968 en un viaje en su coche de Zaragoza a San Sebastián. Íbamos allí porque el había vendido un proyecto y Jorge Bernades me había encomendado su programación, pues meses antes yo había ingresado en la oficina técnica de EYSSA en Barcelona. Se trataba de la instalación de semáforos en los cruces de la Alameda y en la calle Hernani, con mandos M y gobernados por un submaster y un integrador para el cambio de los programas. Durante los días que Sopeña venía para seguir la instalación y puestas en marcha, tuve la oportunidad de conocerle, le aprecié una gran experiencia, así como un seguimiento especial de los procesos y un buen trato con todos.

En Mayo de 1969 tuve que ir a Zaragoza para hacer la mili. En cuanto se enteró hizo gestiones con su amigo capitán, para que me quedara en un cuartel de Zaragoza después del campamento. También logró que me dieran un pase de estudios para las tardes, para poder trabajar en la delegación. El consiguió anular algunos problemas que me surgieron durante la mili: querían trasladarme a capitanía para hacer guardias de cabo, o pasarme a cabo de la cocina del cuartel. Durante este tiempo que estuve trabajando por las tardes en la oficina de la delegación, pude ver su buen trabajo diario y visión del negocio, era una persona tenaz.

Acabada la mili en Junio de 1970 volví a la oficina técnica de Barcelona, entonces dirigida por Ramón Barbat, y a los pocos meses Sopeña me recomendó para que me contratara el Ayuntamiento de Zaragoza como responsable de las instalaciones con semáforos.


Federico Sopeña Atienza vist per Josep Jallé

Federico Sopeña Atienza delegat de EYSSA a Zaragoza vist per Josep Jallé

A l’arribada a EYSSA (1971), i desprès del mesos a la Oficina Tècnica de Trànsit, vaig tenir la oportunitat (1972) d’organitzar la nova Divisió de Trànsit que, de fet, era la clàssica EYSSA de tota la vida, amb les noves incipients, per a desenvolupar, Divisions de Electromedicina, Ferrocarrils, Industrial i una divisió antiga d’enllumenat artístic.

Als primers contactes amb aquells clàssics Delegats vaig adonar-me’n que en Sopeña era dels “gats vells” que, amb el seu escepticisme cara a noves orientacions, relativitzava tota mena de canvis. Així que amb ell, en principi, ens vam deixar de proposar noves accions per al creixement dels mercats que ell coneixia: Aragó i La Rioja. Més al nord / oest havia fent escapades però no era el seu fort.

Per a bastir la penetració en aquells territoris, van sorgir noves delegacions a Euskadi i Cantàbria que comportarien l’entrada del nous delegats: Ricard Luna Sánchez i Alfredo Brugos Alonso.

Les reunions habituals de coordinació i seguiment per al compliment d’objectius van anar posant de manifest que, de la desconfiança inicial vers les noves estratègies i persones, Sopeña va anar entrant a la nova dinàmica de creixement.

A Zaragoza hi havia una forta competència per part de Cerma y Arriaxa S.L., cosa que no passava a Logroño.

Persistint en l’aplicació de les noves tecnologies del Sistema Dinàmic Jeràrquic (SDJ) va aconseguir la implantació del primer a la seva zona: Logroño. Un HP 2114 més Submastar i ETD sobre 15 o 16 interseccions.

Recordo que sempre va complir les previsions de facturació, fins a arribar al terrible accident que va estar a punt d’acabar amb la seva vida: anant rere un camió, d’aquest va caure una pedra que va impactar al vidre del seu vehicle i amb el seu cap.

Va sortir del coma, refent-se lentament. Les sequeles van ser anar una mica de garrell caminant i ja sense aquella empenta clàssica dels que, sorrudament, anaven complint objectius.

Entra les anècdotes, recordo una conversa en la que va dir-me, ja en confiança, com era que jo volia sempre cerciorar-me de les possibilitats d’acompliment de les previsions. La meva resposta va ser que, com deien els de Pirineu quan anaven a fer algun tracte amb els d’avall - el meu pare era nascut a Linás de Broto - sempre els feien un advertiment “... cuidado con los de tierra baja”.

Penso que aquesta i d’altres vivències van anar teixint una confiança més gran amb “... esos recien llegados de Vericat” com alguna vegada ens havia anomenat als responsables de les Divisions, malgrat que cap de les altres - que recordi - no va tenir-hi tractes en l’expansió. Ell sempre va ser de “Semáforos” i “alguna cosa con Pallarés” com va dir-me, respecte de coses de l’enllumenat públic, responsabilitat de l’Alfred Pallarès Molina.

20210329 Josep Jallé i Alari