EYSSA, Enclavamientos y Señales S.A. fue una empresa catalana pionera y muy importante a nivel mundial en el estudio e implantación de la ordenación, señalización y regulación del tráfico viario, fundada el 14 de Mayo de 1948 cerró el 23 de Mayo de 1978. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . VER MAS en los TEMAS:. Historia ampliada - . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . Historia - Divisiones - Reguladores - Sistema de Control de Tráfico
Hem acordat amb la Universitat Politècnica de Cataluya UPC crear el Fons Històric d’EYSSA on poder anar depositant tots els documents que anéssim recollint. Aquest fons històric residirà a la biblioteca de l’ETSEIB i prèviament els documents s'escanejaran per digitalitzar-los, i de mica en mica la UPC els anirà incorporant al seu arxiu digital on line de lliure accés.
Ja fa unes setmanes vam posar en marxa aquesta iniciativa lliurant els primers arxivadors ambs els documents degudament identificats a la cap de la biblioteca de l’ETSEIB, acte del que adjuntem una fotografia.
Un cop iniciat aquest
procediment anirem regularment aportant nous arxivadors amb la documentació de
que disposem i que constituirien un fons de les aportacions a la història de
l'electrònica a Catalunya i seran d'accés públic pels estudiosos i historiadors
que hi puguin estar interessats.
Contingut dels arxivadors lliurats:
ARXIVADOR A d'EYSSA
Carpeta 1A
(1) – Catàleg de la Divisió Trànsit
DRIVE-DOCUMENTS-TECNICS-ARXIVADOR A
1976
Memòria d'EYSSA
Referències
Sistema dinàmic jerarquic
Elements de senyalització
Equips
Divisió de Trànsit
Carpeta 2A
Fotos d'equips de la Divisió de Trànsit i competència
DRIVE-DOCUMENTS-TECNICS-ARXIVADOR A
1976
(2) Regulador F, (3) M1, (4) 2M3, (5) AR, (6) R, (7) CONY, (8) DGF2, (9) ETD, (10) IM10, (11) DGF4, (12) Selector, (13) SP4, (14) Detector, (15) HP2100A, (16) Sala de control de Mexico, (17) Sala de control de Sant Juan de Puerto Rico, (18) SICE, (19) Sincrolog.
Carpeta 3A
DRIVE-DOCUMENTS-TECNICS-ARXIVADOR A
1976
Normalització per a la redacció dels projectes de la Divisió de Trànsit
(20) Normes per a la delineació dels plànols
(21) Plantilles per realitzar els plànols
(22) Imprès per sol·licitar l'estudi per a la regulació amb semàfors d'una cruïlla de carrers o carreteres.
Organització de la Divisió de Trànsit
(23) Organigrama de la Divisió de Trànsit
Articles de premsa sobre EYSSA
(24) Article de La Vanguardia de data 14-5-1978
(25) Article del Diari Econòmic de data 4-6-1976
(26) Article de premsa de data Juny 1978
Llibres del registre dels treballadors d'EYSSA
(27) Part del llibre de matricula dels treballadors d'EYSSA 1949-1973
(28) Part del llibre de matricula dels treballadors d'EYSSA 1972-1973
Fullets i triptics descriptius dels equips i elements complementaris.
(29) The hierarchical read traffic control System EYSSA
(30) Traffic Control Centre And typical traffic computer configuration.
(31) Local controller Type RI
(32) Submaster Type Digiflex DGF4
(33) Submaster Type Digiflex DGF2
(34) Ordinador de zona DGF2
(35) Detector E02
(36) Registrador de trànsit RT
(37) Sistemes centralitzats DIRIGENTS 1967
(38) Elements de senyalització
ARXIVADOR B d'EYSSA
DRIVE-DOCUMENTS-TECNICS-ARXIVADOR B
Llibres del Departament d´Estudis i Projectes de la Divisió de Trànsit.
(39) Extensió de l'àlgebra lògica a la determinació de les fases en un nus complex. Associació Espanyola de la carretera. De les actes de la II Setmana de Tècnica de la Circulació Vial. Autor: Gabriel A. Ferraté. Barcelona Maig de 1956.
(40) ELS SEMÀFORS i el control dinàmic del trànsit. Autors: Josep Jallé Alari, Julio Garcia Ramón i altres. 1976
(41) Enginyeria de Transito. Autor: Rafael Cal i Major. 1972
(42) Enginyeria de Trànsit. Autor: Antonio Valdés, Sebastian de la Rica, Mariano Guillón i Jaime Azcoit. 1978.
(43) El trànsit a les ciutats. Autor: Colin D. Buchanan. 1973
ARXIVADOR C d'EYSSA
Carpeta 1C
DRIVE-DOCUMENTS-TECNICS-ARXIVADOR C
(44) Projecte d'instal·lació per a la regulació automàtica del trànsit. Autors: Carles Rigall, Josep Merino, Maul Andreu, Manuel Guijarro i Manuel Jimenez Ros. EYSSA. 1974
Carpeta 2C
DRIVE-DOCUMENTS-TECNICS-ARXIVADOR C
(45) Memòria d'instal·lació elèctrica per a la regulació d'una cruïlla amb semàfors. EYSSA. 1977
Carpeta 3C
DRIVE-DOCUMENTS-TECNICS-ARXIVADOR C
(46) Document presentat per EYSSA al Ministeri d'Indústria per a la normalització de la instal·lació elèctrica d'una instal·lació amb semàfors, ja que el Reglament de Baixa Tensió no contemplava aquest tipus d'instal·lacions. Autors: Carles Rigall, Josep Merino i Manuel Andreu. 1974.
(47) Document resposta del Ministeri d'Indústria on defineixen les seccions dels cables elèctrics a utilitzar a les instal·lacions amb semàfors. 1977.
Carpeta 4C
DRIVE-DOCUMENTS-TECNICS-ARXIVADOR C
(48) Descripció del sistema dimàmic jerarquic EYSSA per al control del trànsit. Autors: Carles Rigall, Josep Merino i Manuel Andreu. 1975.
Aquest any 2023 vem celebrar la 19ena Trobada que correspon al 45è aniversari del tancament de la EYSSA. La hem realitzat el dia 26 de maig al l'Hotel Granados 83 que ha estat una excel·lent trobada, ben gaudida, en tots els moments i presentacions:
Els obsequis d'en Jorge Ortega:
Repartint els 'sobaos' fets per ell mateix Ortega (molt original manera de fer una rifa de les dues targetes amb els pastissets):
.jpeg)
.jpg)
Les paraules de l'Antoni Sudrià, va explicar el treball de recopilació que s'està duent a terme de documents, entrevistes, narracions personals, fotografies i/o tot el que pugui contribuir a que el record de la EYSSA permaneixi en el temps i que els estudiosos, o investigadors puguin trobar als arxius de la Universitat Politècnica de Catalunya amb l'epígraf EYSSA.
En Carles Rigall també va complir com cada any amb el seu vers commemoratiu, en el que també va fer memòria del que ens ha deixat, en Xavier Garcia.
Hem gaudit de converses diverses i amb nouvinguts Gabriel Ferratè, Eduard Antoja i Lluis Coll que han estrenat la trobada.
Francisco Sudrià - Paco
El meu pare Francesc Sudrià López (Paco) va néixer l’any 1922, no sé quan va entrar a treballar a EYSSA però en el llibre de matricula te el número 4.
Recordo que durant la meva infantessa passava llargues temporades lluny de casa «muntant fonts», per això quan a escola em preguntaven el seu ofici jo deia «montador de fuentes» i per tant fins els 16 anys faig ser fill de «fontanero».
Els dos grans records professionals del meu pare van ser dues llargues estades a Amèrica. Durant uns sis mesos a «Ciudad Trujillo», capital de República Dominicana durant la dictadura de Trujillo, per muntar el famós «teatre integral d’aigua i llum» dissenyat per l’enginyer Carlos Buigas.
Pel muntatge del teatre d’aigua i llum hi va anar un equip de muntadors dels quals pocs van tornar ja que en aquells anys era fàcil fer fortuna a Amèrica. Un d’aquest treballadors es va casar per poders amb la seva nòvia perquè ella pugés anar a reunir-se amb ell a Dominicana, el meu pare va actuar de nuvi durant la cerimònia del casament. Es deia Muñoz, va arribar a tenir una empresa de transports amb camions, però uns quants anys desprès va tornar arruïnat a Barcelona i va demanar feina a EYSSA. Els enriquiments americans sovint són efímers. Tinc entès que del teatre d’aigua i llum no en queda res. És pot admirar la seva espectacularitat en la pel·lícula El Padrino II a partir del moment 1:35:15. He fet dues captures de pantalla que han quedat amb poca qualitat.
El meu pare es volia quedar a Dominicana a fer fortuna però la meva mare (Núria Andreu Nogués) li va impedir. Recordo els plors de la meva mare cada cop que arribava a casa un telegrama. També recordo els joguets que el meu pare ens va portar que ja funcionaven amb piles, quan s'esgotàvem a Espanya no n’havien. I un rellotge elèctric fastuós de sobretaula que no servia per res ja que era de 60 Hz. Amb els dòlars estalviats, i després d’esperar uns anys a que s’anessin revaloritzant, els meus pares van comprar la seva primera nevera elèctrica, una Kelvinator, tot un luxe. En Paco va tornar enlluernat per l’estil de vida americana i durant tota la resta de la seva vida els amics i familiars van haver d’escoltar repetidament les mateixes anècdotes que explicava de les seves estades a les Amèriques.
En Paco Sudrià va ser l'encarregat de molts altres muntatges de fonts lluminoses i d’enllumenats artístics. Els més destacables poden ser la restauració de la font lluminosa de Montjuïc al 1954 i la restauració de les cascades 3 i 4 del recinte de Montjuïc del 1961 al 1963. A partir del 1963 l’Oficina Tècnica Buigas va passar a encarregar la construcció dels seus projectes a l’empresa Anglo Española de Electricidad, S.A.
11-7-2022 Toni Sudrià
Antoni Sudrià-Andreu
13/6/2020
L’amic José Merino coneixedor de que jo vaig estar 2
mesos a Madrid participant en la posta en marxa d’un centenar de cruïlles
semafòriques m’ha demanat si podia donar algunes dades i fer una remembrança
d’aquella experiència. Tot el que explicaré serà segons les meves apreciacions
i records des del meu punt de vista i experiència.
El juny de l’any 1968 havia acabat el curs de
preuniversitari, tenia 17 anys i portava un any treballant 6 hores diàries de 8
a 14 h i estudiant per les tardes i nits. No recordo en quin departament de
EYSSA en concret treballava però si que visualitzo perfectament la seva
localització. Ja a Santander 25, a la primera planta al fons hi havia el
despatx de direcció (Vericat, Cordoba), al corredor del costat cap a la dreta
el despatx de Bernades, Pallarès i potser en un proper despatx en Vila ?¿ que
feia de comercial. I desprès ja venia una sala més gran en la que estàvem els
dibuixants d’oficina tècnica, el «mestre» Sr. Gallego, i els companys de farres
i d’iniciació a la faràndula Xavier Garriga i Xavier Cavallé, encara estudiants
de peritatge industrial. Diria que en aquest mateix espai posteriorment hi
estàvem el mestre Gallego, i en Rigalll i en Cabré i un altre company que no sé si es deia Queralt ? Els
tres ja perits industrials titulats. Segurament hi havia més companys però ara
no ho recordo, si podeu fer aportacions seran molt ben vingudes i les podem
anar incorporant. Recordo que en aquest espai s’acabava el corredor que passava
per davant dels despatxos abans comentats i que hi teníem a la paret frontal
les portes dels lavabos el que ens donava uns situació privilegiada per
l’observació de les dinàmiques socials del personal.
Al juny del 1968 en plens exàmens de preuniversitari en
Catena em va proposar (d’acord segur amb el meu pare en Paco Sudrià-López)
d’anar el més de juliol a treballar amb ell a Madrid que s’havien de posar en
marxa 100 cruïlles que s’havien guanyat en licitació a SICE. Realment no vaig
tenir opció d’escollir, la cosa estava decidida i encara que tenia altres plans
pel juliol vaig pensar que al menys podria fer les vacances previstes per agost
amb la colla d’amics i amigues. Tots aquest pensaments els puc rememorar perquè
en Merino m’ha fet remenar per casa i he trobat el meu diari d’adolescent en
una agenda de ... «Elektrim» !!! del 1968.
I ara us vaig una sinopsi ràpida dels aspectes eyssans
d’aques diari:
El dia 1 de juny surto amb en Catena cap a Madrid, la
delegació està al carrer Benigno Soto 6, Madrid 2, i tenim com un apartament
llogat molt a prop. En Catena s’ocupa de tot, de cuidar-me i de controlar-me.
Podria explicar moltes coses d'aquesta estada perquè em va marcar molt per
l’edat i per l'experiència tant novedosa que era, però es convertiria amb una
novel·la més que ens unes memòries. D’una lectura ràpida del diari comento
aspectes que us poden interessar. A la delegació estàvem, que jo recordi, en
Catena, en Barbat, en Fanjul, i la família Ortega, que recordo perfectament per
una festa d’anniversari a casa seva amb muntanyes de marisc, al diari també
surten algunes sortides amb els companys Izquierdo i Redondo. Tinc anotat que
el dinar em costa 40 ptes i que la dieta és de 120 ptes i per tant estalvio 80
ptes al dia i em puc comprar llibres i altres despeses. En Catena pagava la
resta de despeses, esmorzars i sopars, mai em va deixar pagar cap ronda. Jo
confiava en que em pujarien el sou i que cobraria la gran quantitat de hores
extres que vaig fer. A la tornada, quan vaig reclamar, en Bernades em va dir
que mai se n’havia parlat i que no estava previst.
I per poder cobrar aquestes hores extres les anotava cada
dia al diari, us destaco alguns horaris, el normal de 8 a 2:30 i de 16 a 23 h,
jo pels matins dibuixava les plaques de contactors de les cruïlles que faríem
els propers dies i per les tardes-nits fèiem la instal·lació i posàvem en
marxa. Vàrem treballar quasi tots els dissabtes i diumenges. Ho tinc anotat.
Per exemple de 22 a 2 h del dia següent i un altre dia de 22 h a 9 h del dia
següent. Molts dies dormíem solament una estona a les prestatgeries
metàl·liques del magatzem i en Catena ens feia aixecar amb una ruixada d’aigua
amb una mànega.
I em vaig quedar sense vacances, que tampoc vaig cobrar,
tornava a Barcelona el 31 d’agost, desprès de la fita de posar en marxa 100
cruïlles en dos mesos (jo almenys sempre ho he explicat així) I per exemple tinc una anotació del dilluns
19 d’agost: Amb Fanjul de 23 a 2:30 h posant el sincronisme a Francisco
Silvela.
Els equips de control eren M1 i M3, em
sembla recordar com si en alguna cruïlla aïllada es va instal·lar un A1, actuat
pel propi tràfic. De Submàsters no ho recordo amb exactitud i em puc confondre
amb Barcelona. Recordo que per complir els terminis de lliurament que ja
s’havien esgotat carregàvem un armari buit en una camió i es depositava a terra
directament per quan passava la comitiva d’autoritats certificar la
instal·lació del Submàster i a continuació es carregava de nou al camió i es
portava ràpidament a una nova localització. Aquesta pràctica no puc assegurar
que sigui certa o sigui una fantasia inventada pel meu subconscient.
