Mostrando entradas con la etiqueta Jallé. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Jallé. Mostrar todas las entradas

45 Aniversari - 20º Dinar de Germanor




Vam tenir la visita d'Iñaki Camarero-Nuñez que va estar al departament de Sistemes de la Divisió de Trànsit per lliurar-nos el document que va realitzar el 1975 sobre la sistemàtica i els resultats d'avaluació del sistema de control de trànsit realitzat a València.













 

TROBADA del 2023

 Aquest any 2023 vem celebrar la 19ena Trobada que correspon al 45è aniversari del tancament de la EYSSA. La hem realitzat el dia 26 de maig al l'Hotel Granados 83 que ha estat una excel·lent trobada, ben gaudida, en tots els moments i presentacions:

Els obsequis d'en Jorge Ortega:


Repartint els 'sobaos' fets per ell mateix Ortega (molt original manera de fer una rifa de les dues targetes amb els pastissets):




Les paraules de'n Josep Jallé quan a la feina aportada, va presentar l'edició darrera del llibre "El Fenòmen CiEiS". 







Les paraules de l'Antoni Sudrià, va explicar el treball de recopilació que s'està duent a terme de documents, entrevistes, narracions personals, fotografies i/o tot el que pugui contribuir a que el record de la EYSSA permaneixi en el temps i que els estudiosos, o investigadors puguin trobar als arxius de la Universitat Politècnica de Catalunya amb l'epígraf EYSSA.



En Carles Rigall també va complir com cada any amb el seu vers commemoratiu, en el que també va fer memòria del que ens ha deixat, en Xavier Garcia.






Hem gaudit de converses diverses i amb nouvinguts Gabriel Ferratè, Eduard Antoja i Lluis Coll que han estrenat la trobada.













Libros de la biblioteca de la División de Tráfico

 Ingenieria de Tráfico de Antonio Valdes y Sebastian de la Rica






Ingenieria de Tránsito de Rafael Cal y Mayor




















Los semáforos y el control dinámico del tránsito.
De Aldape Cantu, Jalle Alari, Garcia Ramón, Dominguez Pommerencke, Martinez Marquez y Ramirez Camacho.








El tráfico en las ciudades de Colin D. Buchanan











Federico Sopeña Atienza vist per Josep Jallé

Federico Sopeña Atienza delegat de EYSSA a Zaragoza vist per Josep Jallé

A l’arribada a EYSSA (1971), i desprès del mesos a la Oficina Tècnica de Trànsit, vaig tenir la oportunitat (1972) d’organitzar la nova Divisió de Trànsit que, de fet, era la clàssica EYSSA de tota la vida, amb les noves incipients, per a desenvolupar, Divisions de Electromedicina, Ferrocarrils, Industrial i una divisió antiga d’enllumenat artístic.

Als primers contactes amb aquells clàssics Delegats vaig adonar-me’n que en Sopeña era dels “gats vells” que, amb el seu escepticisme cara a noves orientacions, relativitzava tota mena de canvis. Així que amb ell, en principi, ens vam deixar de proposar noves accions per al creixement dels mercats que ell coneixia: Aragó i La Rioja. Més al nord / oest havia fent escapades però no era el seu fort.

Per a bastir la penetració en aquells territoris, van sorgir noves delegacions a Euskadi i Cantàbria que comportarien l’entrada del nous delegats: Ricard Luna Sánchez i Alfredo Brugos Alonso.

Les reunions habituals de coordinació i seguiment per al compliment d’objectius van anar posant de manifest que, de la desconfiança inicial vers les noves estratègies i persones, Sopeña va anar entrant a la nova dinàmica de creixement.

A Zaragoza hi havia una forta competència per part de Cerma y Arriaxa S.L., cosa que no passava a Logroño.

Persistint en l’aplicació de les noves tecnologies del Sistema Dinàmic Jeràrquic (SDJ) va aconseguir la implantació del primer a la seva zona: Logroño. Un HP 2114 més Submastar i ETD sobre 15 o 16 interseccions.

Recordo que sempre va complir les previsions de facturació, fins a arribar al terrible accident que va estar a punt d’acabar amb la seva vida: anant rere un camió, d’aquest va caure una pedra que va impactar al vidre del seu vehicle i amb el seu cap.

Va sortir del coma, refent-se lentament. Les sequeles van ser anar una mica de garrell caminant i ja sense aquella empenta clàssica dels que, sorrudament, anaven complint objectius.

Entra les anècdotes, recordo una conversa en la que va dir-me, ja en confiança, com era que jo volia sempre cerciorar-me de les possibilitats d’acompliment de les previsions. La meva resposta va ser que, com deien els de Pirineu quan anaven a fer algun tracte amb els d’avall - el meu pare era nascut a Linás de Broto - sempre els feien un advertiment “... cuidado con los de tierra baja”.

Penso que aquesta i d’altres vivències van anar teixint una confiança més gran amb “... esos recien llegados de Vericat” com alguna vegada ens havia anomenat als responsables de les Divisions, malgrat que cap de les altres - que recordi - no va tenir-hi tractes en l’expansió. Ell sempre va ser de “Semáforos” i “alguna cosa con Pallarés” com va dir-me, respecte de coses de l’enllumenat públic, responsabilitat de l’Alfred Pallarès Molina.

20210329 Josep Jallé i Alari 

 

 


Proyecto Sardana Barcelona

En 1968 EYSSA inició el proyecto Sardana conjuntamente con la empresa Elliot Traffic Automation, para la regulación del tráfico urbano con sistema dinámico jerárquico por ordenador en la ciudad de BARCELONA, en los cruces comprendidos en el área limitada por la Diagonal, calle Urgell, Gran Via y paseo Sant Joan.

Este sistema fue el primero que funcionó completo en España con un sistema dinámico jerárquico por ordenador, que regulaba el tráfico de vehículos en función de cantidad existente en cada momento.

En Enero de 1971 el NO-DO hizo este reportaje:


El proyecto se desarrolló en varias fases:

Se desplazaron a Barcelona dos especialistas alemanes de la empresa Elliot Traffic Automation, que se reunieron diariamente durante meses con los dos ingenieros designados por la Subunidad de Circulación del Ayuntamiento de Barcelona (SCAB), García Ramón y López Montejano, para definir la estructura de la ejecución del Sistema Sardana. Los desarrollos específicos de los cruces: diseño, estructuras, ondas verdes de los seis programas de cada Submaster y situación de los detectores fueron realizados por Domingo Murillo, Felix Zurita, Didac Sanchez y Josep Jallé de la SCAB.

En la siguiente fase EYSSA realizó la instalación semafórica, que comportaba modificaciones con la existente y con un nuevo regulador local. Este equipo local EYSSA modelo M estaba formado por un sistema de electrónica discreta (transistores, etc.) que gobernaba una placa de contactores de potencia y capaz de recibir órdenes de un sistema superior.

En la siguiente fase se realizó por EYSSA el suministro e instalación de las centrales de zona, llamadas Submaster modelo DGF2 que gobernaban 16 cruces.
En la siguiente fase se realizó por EYSSA el suministro e instalación de espiras en la calzadas de toda la zona con su correspondiente equipo detector, que serian los que informarían del tráfico de vehículos existente en cada momento.

Por último Elliot Traffic Automation suministró e instaló el ordenador central con el software correspondiente en las dependencias el Ayuntamiento.

Sala de control del tráfico del proyecto Sardana:















En este proyecto intervinieron entre otros compañeros:

Jorge Bernades, Paco Sudrià, Miguel Catena, Antoni Sudrià, José Merino, Joan Forés, Manel Calvet.