EYSSA, Enclavamientos y Señales S.A. fue una empresa catalana pionera y muy importante a nivel mundial en el estudio e implantación de la ordenación, señalización y regulación del tráfico viario, fundada el 14 de Mayo de 1948 cerró el 23 de Mayo de 1978. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . VER MAS en los TEMAS:. Historia ampliada - . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. . Historia - Divisiones - Reguladores - Sistema de Control de Tráfico
Aquest any 2023 vem celebrar la 19ena Trobada que correspon al 45è aniversari del tancament de la EYSSA. La hem realitzat el dia 26 de maig al l'Hotel Granados 83 que ha estat una excel·lent trobada, ben gaudida, en tots els moments i presentacions:
Els obsequis d'en Jorge Ortega:
Repartint els 'sobaos' fets per ell mateix Ortega (molt original manera de fer una rifa de les dues targetes amb els pastissets):
.jpeg)
.jpg)
Les paraules de l'Antoni Sudrià, va explicar el treball de recopilació que s'està duent a terme de documents, entrevistes, narracions personals, fotografies i/o tot el que pugui contribuir a que el record de la EYSSA permaneixi en el temps i que els estudiosos, o investigadors puguin trobar als arxius de la Universitat Politècnica de Catalunya amb l'epígraf EYSSA.
En Carles Rigall també va complir com cada any amb el seu vers commemoratiu, en el que també va fer memòria del que ens ha deixat, en Xavier Garcia.
Hem gaudit de converses diverses i amb nouvinguts Gabriel Ferratè, Eduard Antoja i Lluis Coll que han estrenat la trobada.
Ingenieria de Tráfico de Antonio Valdes y Sebastian de la Rica
Federico Sopeña Atienza delegat de EYSSA a Zaragoza vist per Josep Jallé
A l’arribada a EYSSA
(1971), i desprès del mesos a la Oficina Tècnica de Trànsit, vaig tenir la
oportunitat (1972) d’organitzar la nova Divisió de Trànsit que, de fet, era la
clàssica EYSSA de tota la vida, amb les noves incipients, per a desenvolupar,
Divisions de Electromedicina, Ferrocarrils, Industrial i una divisió antiga
d’enllumenat artístic.
Als primers contactes amb aquells clàssics Delegats vaig adonar-me’n que en Sopeña era dels “gats vells” que, amb el seu escepticisme cara a noves orientacions, relativitzava tota mena de canvis. Així que amb ell, en principi, ens vam deixar de proposar noves accions per al creixement dels mercats que ell coneixia: Aragó i La Rioja. Més al nord / oest havia fent escapades però no era el seu fort.
Per a bastir la penetració en aquells territoris, van sorgir noves delegacions a Euskadi i Cantàbria que comportarien l’entrada del nous delegats: Ricard Luna Sánchez i Alfredo Brugos Alonso.
Les reunions habituals de coordinació i seguiment per al compliment d’objectius van anar posant de manifest que, de la desconfiança inicial vers les noves estratègies i persones, Sopeña va anar entrant a la nova dinàmica de creixement.
A Zaragoza hi havia una forta competència per part de Cerma y Arriaxa S.L., cosa que no passava a Logroño.
Persistint en l’aplicació de les noves tecnologies del Sistema Dinàmic Jeràrquic (SDJ) va aconseguir la implantació del primer a la seva zona: Logroño. Un HP 2114 més Submastar i ETD sobre 15 o 16 interseccions.
Recordo que sempre va complir les previsions de facturació, fins a arribar al terrible accident que va estar a punt d’acabar amb la seva vida: anant rere un camió, d’aquest va caure una pedra que va impactar al vidre del seu vehicle i amb el seu cap.
Va sortir del coma, refent-se lentament. Les sequeles van ser anar una mica de garrell caminant i ja sense aquella empenta clàssica dels que, sorrudament, anaven complint objectius.
Entra les anècdotes,
recordo una conversa en la que va dir-me, ja en confiança, com era que jo volia
sempre cerciorar-me de les possibilitats d’acompliment de les previsions. La
meva resposta va ser que, com deien els de Pirineu quan anaven a fer algun
tracte amb els d’avall - el meu pare era nascut a Linás de Broto - sempre els
feien un advertiment “... cuidado con los
de tierra baja”.
Penso que aquesta i d’altres vivències van anar teixint una confiança més gran amb “... esos recien llegados de Vericat” com alguna vegada ens havia anomenat als responsables de les Divisions, malgrat que cap de les altres - que recordi - no va tenir-hi tractes en l’expansió. Ell sempre va ser de “Semáforos” i “alguna cosa con Pallarés” com va dir-me, respecte de coses de l’enllumenat públic, responsabilitat de l’Alfred Pallarès Molina.
20210329 Josep Jallé i Alari
