El passat dijous dia 13 de març de 2025 es va celebrar un homenatge a Gabriel Ferraté al Auditori de l'edifici Vèrtex al Campus Nord de la UPC i vam assistir Eduard Antoja, Antoni Sudriá i Josep Merino. Us adjunto les cròniques de l'acte i els documents gràfics.
Eduard Antoja:
Vaig ser al acte d'homenatge. Certament, va ser molt emotiva l'entrevista d'Albert Om a Mireia Ferraté, la filla d'en Gabriel. Però La Vanguardia no cita el que va ser, per a mi i per a molts -els llargs aplaudiments ho confirmaren- el més impressionant de l'acte: l'entrevista a Josep Amat, plena de anècdotes i imatges molt esclaridores de la personalitat del gran Gabriel Antoni Ferraté Pascual.
Tot va estar molt, molt ben dissenyat i realitzat, amb un dinamisme envejable. Bravo pels organitzadors!
Eduard Antoja Giralt
Antoni Sudriá:
Vam coincidir en Josep Merino i jo en l’acte d’homenatge a en Gabriel Ferraté. Comparteixo tot el que diu n’Eduard Antoja. Per mi el moment més emotiu i divertit va ser quan en Josep Amat va explicar múltiples anècdotes i facetes d’aquest polièdric Enginyer Gabriel Ferraté que definien com a geni despistat, jo el definiria més com a geni entremaliat o murri.
Cito telegràficament les anècdotes que ara recordo.
- Quan es va presentar a l’oposició per catedràtic. En aquells temps s’extreia una bola d’un sac i era el tema que tenies que desenvolupar i exposar davant el tribunal l'endemà. En Ferraté no s’havia preparat res del temari de l’oposició. Va extreure la bola, va marxar cap a l'aeroport on tenia reserva per un vol a Londres, va anar a la Biblioteca Nacional de Londres, va estar tota la resta del dia i nit preparant el tema, va agafar un vol de tornada a Madrid, va exposar el tema i va treure el número 1 de l’oposició.
Va triar la càtedra de Barcelona, el president del tribunal li va insistir que com havia quedat primer podia triar Madrid , però ell va insistir en Barcelona. No ho podien entendre que preferís una ciutat de províncies.
- N’Amat ens va explicar que en Ferraté dormia molt poc, 3 o 4 hores al dia i que era capaç de passar-se uns quants dies sense dormir. El que passava que arrossegava als seus col·laboradors al mateix ritme d’activitat nocturna.
-Havien d’anar a un congrés del’IFAC a Tolouse pel que havien preparat una ponència i el dia abans la va estripar perqué havia quedat obsoleta i va decidir anar-hi en cotxe junt amb la secretària Mari Carmen (jo la recordo d’EYSSA) i la màquina d’escriure. Durant el viatge va redactar de nou l'article.
- En un altre congrés de tres dies, durant la primera jornada dos experts es van discutir sobre un tema amb posicions enfrontades. En Ferraté va veure que cap dels dos tenia raó i va decidir que l'endemà presentaria el mateix tema per aclarir-lo. Van anar cap a l’hotel i en Ferraté portava a la seva maleta sempre un equip per revelar negatius fotogràfics, van dibuixar a mà els nous gràfics i presentacions, els hi van fer fotografies i els anaven revelant per muntar les diapositives. Com anava clarejant i se li velaven els negatius va fer aixecar un llit a en Amat i fer-lo recolzar contra la finestra per evitar l’entrada de la llum del dia. Un cop tenien els negatius llestos els pintaven amb retoladors de colors i tenien unes diapositives que normalment haurien trigat més d’una setmana per obtenir-les. L'endemà quan van presentar l’estudi tots els assistents van quedar impressionats en creure que en Ferraté ja ho havia resolt dies abans.
- Un altra vegada estaven acabant un experiment al laboratori i en Ferraté era esperat pel President Pujol a Palau i el xofer es desesperava perquè no arribarien a temps. N'Amat li va dir que si volia el portava amb la moto Montesa Impala (també mítica d’en Amat). En Ferraté va quedar tan impressionat que va decidir comprar-se una moto i li va dir a en Amat que volia aprendre a conduir motos aquella mateixa tarda, van anar a fer pràctiques per l'avinguda Maria Cristina de Montjuïc i al cap d’unes hores en Ferraté ja portava la Montesa Impala sense mans i agenollat al sellent. L'endemà es va comprar la també mítica BMW.
- Havien d’escriure un article, però no trobaven mai el moment de tranquil·litat per fer-ho i en Ferraté va dir que havien d’anar a una cala perduda on ningú els molestés i va triar un cala de Menorca. N'Amat tenia un petit vaixell i van ser 30 hores de navegació, fondejar, escriure l’article sense interrupcions externes i tornar amb 30 hores més de navegació.
Tal com a assenyalat n’Antoja al finalitzar el testimoni d’en Amat l’aplaudiment per part dels 400 assistents va ser ensordidor i llarguíssim demostrant l’entusiasme que havia despertat entre l’audiència.
L’acte va ser molt emotiu i encoratjador, però es va cenyir exclusivament als aspectes acadèmics i de gestió universitària i política d’en Ferraté. Cap referència a la seva activitat empresarial i industrial ni a l’empresa CIBER que va crear, ni la seva aportació cabdal en la innovació electrònica que va impulsar EYSSA i posteriorment la indústria electrònica.
També es va destacar que el seu deixeble destacat i fidel va ser en Amat i no es va mencionar que va haver-hi un primer aprenent en els inicis de CIBER i l’electrònica d’EYSSA que va ser en Lluís Coll i que també va compartir moltes de les excentricitats del geni.
Antoni Sudrià
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpeg)
.jpg)
