Trobada EYSSA Maig 2025 47 Aniversari - 23 Dinar de Germanor

 

Adjunto las fotos de la trobada EYSSA 2025 a l'Hotel Catalonia Catedral que el divendres 30 de maig es va celebrar el 23e dinar de germanor, commemorant el 47e aniversari del tancament de l'empresa.

Ha estat una trobada per compartir vivencias, molt agradable amb els sobaos fets per Jorge Ortega que complementan el dinar i la aportació anual de la lectura de la poesia del Carles Rigall.

En aquesta trobada hem tingut els nou vinguts Oscar Sbert i Carlos Griell que han compartit sus vivències amb nosaltres.

Fins a la propera !!

https://upcommons.upc.edu/handle/2117/409406

http://eyssa.blogspot.com

Adjunto las fotos del encuentro EYSSA 2025 en el Hotel Catalonia Catedral que el viernes 30 de mayo se celebró la 23e comida de hermandad, conmemorando el 47 aniversario del cierre de la empresa.

Ha sido un encuentro para compartir vivencias, muy agradable con los sobaos hechos por Jorge Ortega que complementan el almuerzo y la aportación anual de la lectura de la poesía de Carles Rigall.

En este encuentro hemos tenido los recién llegados Oscar Sbert y Carlos Griell que han compartido sus las vivencias con nosotros.

Hasta la próxima !!

https://upcommons.upc.edu/handle/2117/409406

http://eyssa.blogspot.com

Homenatge a Gabriel Ferraté

El passat dijous dia 13 de març de 2025 es va celebrar un homenatge a Gabriel Ferraté al Auditori de l'edifici Vèrtex al Campus Nord de la UPC i vam assistir Eduard Antoja, Antoni Sudriá i Josep Merino. Us adjunto les cròniques de l'acte i els documents gràfics.

Eduard Antoja:

Vaig ser al acte d'homenatge. Certament, va ser molt emotiva l'entrevista d'Albert Om a Mireia Ferraté, la filla d'en Gabriel. Però La Vanguardia no cita el que va ser, per a mi i per a molts -els llargs aplaudiments ho confirmaren- el més impressionant de l'acte: l'entrevista a Josep Amat, plena de anècdotes i imatges molt esclaridores de la personalitat del gran Gabriel Antoni Ferraté Pascual.

Tot va estar molt, molt ben dissenyat i realitzat, amb un dinamisme envejable. Bravo pels organitzadors!

Eduard Antoja Giralt

Antoni Sudriá:

Vam coincidir en Josep Merino i jo en l’acte d’homenatge a en Gabriel Ferraté. Comparteixo tot el que diu n’Eduard Antoja. Per mi el moment més emotiu i divertit va ser quan en Josep Amat va explicar múltiples anècdotes i facetes d’aquest polièdric Enginyer Gabriel Ferraté que definien com a geni despistat, jo el definiria més com a geni entremaliat o murri.

Cito telegràficament les anècdotes que ara recordo.

- Quan es va presentar a l’oposició per catedràtic. En aquells temps s’extreia una bola d’un sac i era el tema que tenies que desenvolupar i exposar davant el tribunal l'endemà. En Ferraté no s’havia preparat res del temari de l’oposició. Va extreure la bola, va marxar cap a l'aeroport on tenia reserva per un vol a Londres, va anar a la Biblioteca Nacional de Londres, va estar tota la resta del dia i nit preparant el tema, va agafar un vol de tornada a Madrid, va exposar el tema i va treure el número 1 de l’oposició.

Va triar la càtedra de Barcelona, el president del tribunal li va insistir que com havia quedat primer podia triar Madrid , però ell va insistir en Barcelona. No ho podien entendre que preferís una ciutat de províncies.

- N’Amat ens va explicar que en Ferraté dormia molt poc, 3 o 4 hores al dia i que era capaç de passar-se uns quants dies sense dormir. El que passava que arrossegava als seus col·laboradors al mateix ritme d’activitat nocturna.

-Havien d’anar a un congrés del’IFAC a Tolouse pel que havien preparat una ponència i el dia abans la va estripar perqué havia quedat obsoleta i va decidir anar-hi en cotxe junt amb la secretària Mari Carmen (jo la recordo d’EYSSA) i la màquina d’escriure. Durant el viatge va redactar de nou l'article.

- En un altre congrés de tres dies, durant la primera jornada dos experts es van discutir sobre un tema amb posicions enfrontades. En Ferraté va veure que cap dels dos tenia raó i va decidir que l'endemà presentaria el mateix tema per aclarir-lo. Van anar cap a l’hotel i en Ferraté portava a la seva maleta sempre un equip per revelar negatius fotogràfics, van dibuixar a mà els nous gràfics i presentacions, els hi van fer fotografies i els anaven revelant per muntar les diapositives. Com anava clarejant i se li velaven els negatius va fer aixecar un llit a en Amat i fer-lo recolzar contra la finestra per evitar l’entrada de la llum del dia. Un cop tenien els negatius llestos els pintaven amb retoladors de colors i tenien unes diapositives que normalment haurien trigat més d’una setmana per obtenir-les. L'endemà quan van presentar l’estudi tots els assistents van quedar impressionats en creure que en Ferraté ja ho havia resolt dies abans.

- Un altra vegada estaven acabant un experiment al laboratori i en Ferraté era esperat pel President Pujol a Palau i el xofer es desesperava perquè no arribarien a temps. N'Amat li va dir que si volia el portava amb la moto Montesa Impala (també mítica d’en Amat). En Ferraté va quedar tan impressionat que va decidir comprar-se una moto i li va dir a en Amat que volia aprendre a conduir motos aquella mateixa tarda, van anar a fer pràctiques per l'avinguda Maria Cristina de Montjuïc i al cap d’unes hores en Ferraté ja portava la Montesa Impala sense mans i agenollat al sellent. L'endemà es va comprar la també mítica BMW.

- Havien d’escriure un article, però no trobaven mai el moment de tranquil·litat per fer-ho i en Ferraté va dir que havien d’anar a una cala perduda on ningú els molestés i va triar un cala de Menorca. N'Amat tenia un petit vaixell i van ser 30 hores de navegació, fondejar, escriure l’article sense interrupcions externes i tornar amb 30 hores més de navegació.

Tal com a assenyalat n’Antoja al finalitzar el testimoni d’en Amat l’aplaudiment per part dels 400 assistents va ser ensordidor i llarguíssim demostrant l’entusiasme que havia despertat entre l’audiència.

L’acte va ser molt emotiu i encoratjador, però es va cenyir exclusivament als aspectes acadèmics i de gestió universitària i política d’en Ferraté. Cap referència a la seva activitat empresarial i industrial ni a l’empresa CIBER que va crear, ni la seva aportació cabdal en la innovació electrònica que va impulsar EYSSA i posteriorment la indústria electrònica.

També es va destacar que el seu deixeble destacat i fidel va ser en Amat i no es va mencionar que va haver-hi un primer aprenent en els inicis de CIBER i l’electrònica d’EYSSA que va ser en Lluís Coll i que també va compartir moltes de les excentricitats del geni.

Antoni Sudrià

Trobada EYSSA 2024

 

Marti Colomina, Enric Hernandez, Josep Jallé, Julio Garcia Ramón, Eduard Antoja, Josep Merino, Antoni Sudrià, Pedro Heredia, Joan Boronat, Ramón Talón, Manel Martínez, Carles Puig, Roser Urbano, Joan Garcia, Carles Rigall.

PROJECTE “CASTELLANA” (1970-1971)

 EL PROJECTE “CASTELLANA” (1970-1971) per Eduard Antoja

L’any 1970 vàrem convèncer al responsable de trànsit de l’Ajuntament de Madrid, l’enginyer de camins Sebastián de la Rica, de que EYSSA tenia una tecnologia pròpia que ens permetia fer un control dinàmic, similar al de Elliot, però a una fracció del cost.

Acabat l’Integrador a finals de 1969, em vaig dedicar a estudiar i crear algorismes de generació dinàmica de “ones verdes” lineals i matricials, utilitzant els ordinadors industrials de baix cost HP2114 i HP2116 recent arribats al mercat.

El projecte de Madrid era bastant agosarat. Havíem de controlar 16 cruïlles de la principal artèria de Madrid, la Castellana, entre el cèntrics Nuevos Ministerios i la Residencia La Paz, a l’entrada nord de la ciutat. L’ordinador igual que el Submàster, s’instal·laria a la intempèrie, en una caixa estanca, concretament a un lateral de la Plaza de Cuzco.

El problema principal per a la viabilitat del projecte era que, per fer rodar el programari de generació dinàmica i al mateix temps llegir els detectors, comunicar-nos amb el Submàster i assegurar que tot funcionés, necessitàvem un sistema operatiu en temps real, “multitasking”, que exigia una quantitat de memòria que només es podia trobar en un disc magnètic. Però succeïa que en aquells temps una unitat de disc magnètic de 10 MB, la més petita, costava més d’un milió de pessetes, el doble que l’ordinador. Després de vàries xerrades irreproduïbles amb l’Enrique Alonso vaig decidir escriure un sistema operatiu en temps real resident en els 32KB de memòria interna del HP2114.

Mentre jo escrivia i provava el codi del sistema operatiu, l’Enrique convertia l’algorisme de regulació en un software que havia de rodar sobre un sistema que encara no funcionava. Tot plegat, una bogeria, amb sessions nocturnes inoblidables, i més d’un “pique” quan el meu sistema operatiu i el programa de regulació de l’Enrique “no s’entenien”.

Finalment, el més d’octubre de 1971 tot funcionava, sense que ni l’Enrique ni jo estiguéssim del tot convençuts de que no era un miracle. Un dels tants miracles dels que succeïen a EYSSA...

Eduard Antoja Giralt

Maig de 2024

INTEGRADOR IM-10 de EYSSA

 L’INTEGRADOR IM-10 per Eduard Antoja

Procedent del Laboratori d’Automàtica de la ETSEIB, el més de març de 1968 em vaig incorporar a EYSSA, dins del que era encara l’empresa CIBER d’en Gabriel Ferraté. Jo encara estava a cinquè d’Enginyeria Industrial, pla d’estudis 1957.

Em varen integrar a l’equip d’en Pere Esteve, i en Ferraté em va explicar l’idea de l’integrador, un aparell que permetés regular dinàmicament fins a 16 interseccions amb un Submàster DGF-2 sense necessitat d’un ordinador, molt car en aquells temps. L’integrador seria doncs un autòmata programable específic, de baix cost. Hauria d’estar llest i provat en menys d’un any.

Mans a la obra! Amb l’ajut inestimable de l’Agustín de Frutos, teníem un primer prototip en sis mesos. Però van sorgir dos entrebancs inesperats.

El primer, que la interfície entre l’Integrador i el Submàster no era tan senzilla com ens esperàvem, i al Manel Calvet i al José Ramón Eritja els va complicar una mica la vida haver-la de fer contra rellotge.

El segon va ser la decisió de la “alta direcció” de que el primer Integrador que s’instal·laria a Donostia fos “capat”, no portant el panell de control fixe, necessari per a la programació, si no un de endollable que no entregaríem a Anglo; doncs el concurs no l’havia guanyat EYSSA, si no Anglo, i nosaltres actuàvem com a subcontracte. I es temia que ens el copiessin!

Finalment per la tardor de 1969 tot estava llest, i el desembre vaig anar a Donostia, amb en Luna d’Anglo, a posar en marxa el primer Integrador al Alto de Miracruz. La posta en marxa va tenir també els seus entrebancs, sobre tot per culpa dels “mandos” M1 i M3, que estrenaven una nova font d’alimentació. Però això són figues d’un altre paner.

Eduard Antoja Giralt

Maig de 2024

45 Aniversari - 20º Dinar de Germanor

Vam tenir la visita d'Iñaki Camarero-Nuñez que va estar al departament de Sistemes de la Divisió de Trànsit per lliurar-nos el document que va realitzar el 1975 sobre la sistemàtica i els resultats d'avaluació del sistema de control de trànsit realitzat a València.

 

TROBADA del 2023

 Aquest any 2023 vem celebrar la 19ena Trobada que correspon al 45è aniversari del tancament de la EYSSA. La hem realitzat el dia 26 de maig al l'Hotel Granados 83 que ha estat una excel·lent trobada, ben gaudida, en tots els moments i presentacions:

Els obsequis d'en Jorge Ortega:

Repartint els 'sobaos' fets per ell mateix Ortega (molt original manera de fer una rifa de les dues targetes amb els pastissets):

Les paraules de'n Josep Jallé quan a la feina aportada, va presentar l'edició darrera del llibre "El Fenòmen CiEiS". 

Les paraules de l'Antoni Sudrià, va explicar el treball de recopilació que s'està duent a terme de documents, entrevistes, narracions personals, fotografies i/o tot el que pugui contribuir a que el record de la EYSSA permaneixi en el temps i que els estudiosos, o investigadors puguin trobar als arxius de la Universitat Politècnica de Catalunya amb l'epígraf EYSSA.

En Carles Rigall també va complir com cada any amb el seu vers commemoratiu, en el que també va fer memòria del que ens ha deixat, en Xavier Garcia.

Hem gaudit de converses diverses i amb nouvinguts Gabriel Ferratè, Eduard Antoja i Lluis Coll que han estrenat la trobada.