Historia del control del tráfico

Historia del control del tráfico de vehículos

por Carlos Buira

Central de zona DGF 2

 

Federico Sopeña Atienza visto por José Merino

Federico Sopeña Atienza delegado de EYSSA en Zaragoza visto por José Merino

Federico Sopeña fue una de las personas mas importantes en mi primera etapa profesional. Le conocí a finales de 1968 en un viaje en su coche de Zaragoza a San Sebastián. Íbamos allí porque el había vendido un proyecto y Jorge Bernades me había encomendado su programación, pues meses antes yo había ingresado en la oficina técnica de EYSSA en Barcelona. Se trataba de la instalación de semáforos en los cruces de la Alameda y en la calle Hernani, con mandos M y gobernados por un submaster y un integrador para el cambio de los programas. Durante los días que Sopeña venía para seguir la instalación y puestas en marcha, tuve la oportunidad de conocerle, le aprecié una gran experiencia, así como un seguimiento especial de los procesos y un buen trato con todos.

En Mayo de 1969 tuve que ir a Zaragoza para hacer la mili. En cuanto se enteró hizo gestiones con su amigo capitán, para que me quedara en un cuartel de Zaragoza después del campamento. También logró que me dieran un pase de estudios para las tardes, para poder trabajar en la delegación. El consiguió anular algunos problemas que me surgieron durante la mili: querían trasladarme a capitanía para hacer guardias de cabo, o pasarme a cabo de la cocina del cuartel. Durante este tiempo que estuve trabajando por las tardes en la oficina de la delegación, pude ver su buen trabajo diario y visión del negocio, era una persona tenaz.

Acabada la mili en Junio de 1970 volví a la oficina técnica de Barcelona, entonces dirigida por Ramón Barbat, y a los pocos meses Sopeña me recomendó para que me contratara el Ayuntamiento de Zaragoza como responsable de las instalaciones con semáforos.

Federico Sopeña Atienza vist per Josep Jallé

Federico Sopeña Atienza delegat de EYSSA a Zaragoza vist per Josep Jallé

A l’arribada a EYSSA (1971), i desprès del mesos a la Oficina Tècnica de Trànsit, vaig tenir la oportunitat (1972) d’organitzar la nova Divisió de Trànsit que, de fet, era la clàssica EYSSA de tota la vida, amb les noves incipients, per a desenvolupar, Divisions de Electromedicina, Ferrocarrils, Industrial i una divisió antiga d’enllumenat artístic.

Als primers contactes amb aquells clàssics Delegats vaig adonar-me’n que en Sopeña era dels “gats vells” que, amb el seu escepticisme cara a noves orientacions, relativitzava tota mena de canvis. Així que amb ell, en principi, ens vam deixar de proposar noves accions per al creixement dels mercats que ell coneixia: Aragó i La Rioja. Més al nord / oest havia fent escapades però no era el seu fort.

Per a bastir la penetració en aquells territoris, van sorgir noves delegacions a Euskadi i Cantàbria que comportarien l’entrada del nous delegats: Ricard Luna Sánchez i Alfredo Brugos Alonso.

Les reunions habituals de coordinació i seguiment per al compliment d’objectius van anar posant de manifest que, de la desconfiança inicial vers les noves estratègies i persones, Sopeña va anar entrant a la nova dinàmica de creixement.

A Zaragoza hi havia una forta competència per part de Cerma y Arriaxa S.L., cosa que no passava a Logroño.

Persistint en l’aplicació de les noves tecnologies del Sistema Dinàmic Jeràrquic (SDJ) va aconseguir la implantació del primer a la seva zona: Logroño. Un HP 2114 més Submastar i ETD sobre 15 o 16 interseccions.

Recordo que sempre va complir les previsions de facturació, fins a arribar al terrible accident que va estar a punt d’acabar amb la seva vida: anant rere un camió, d’aquest va caure una pedra que va impactar al vidre del seu vehicle i amb el seu cap.

Va sortir del coma, refent-se lentament. Les sequeles van ser anar una mica de garrell caminant i ja sense aquella empenta clàssica dels que, sorrudament, anaven complint objectius.

Entra les anècdotes, recordo una conversa en la que va dir-me, ja en confiança, com era que jo volia sempre cerciorar-me de les possibilitats d’acompliment de les previsions. La meva resposta va ser que, com deien els de Pirineu quan anaven a fer algun tracte amb els d’avall - el meu pare era nascut a Linás de Broto - sempre els feien un advertiment “... cuidado con los de tierra baja”.

Penso que aquesta i d’altres vivències van anar teixint una confiança més gran amb “... esos recien llegados de Vericat” com alguna vegada ens havia anomenat als responsables de les Divisions, malgrat que cap de les altres - que recordi - no va tenir-hi tractes en l’expansió. Ell sempre va ser de “Semáforos” i “alguna cosa con Pallarés” com va dir-me, respecte de coses de l’enllumenat públic, responsabilitat de l’Alfred Pallarès Molina.

20210329 Josep Jallé i Alari 

 

 

Características de los reguladores locales EYSSA

 

Estación Transmisora de Datos ETD

 

Programación del Submaster DGF2

Dibujos pertenecientes al manual para programación del DGF2

Vista general 

Programación de UFN

 

Programación Ciclos

Definición de 6 programas

 

Publicación del año 1973 sobre EYSSA

 

Referencias en España de EYSSA Enclavamientos y Señales

Instalaciones realizadas en Madrid

Instalaciones realizadas en Barcelona

Instalaciones realizadas en Valencia, Zaragoza y Bilbao

Instalaciones realizadas en San Sebastian y Jerez de la Frontera

Instalaciones realizadas en Logroño, Sevilla y León

Instalaciones realizadas en Santiago de Compostela, Castellón y Las Palmas

Gestions a Moscou per Josep Jallé

1976 P.V. a Moscou

Al mes d’agost es va celebrar a Moscou la Signaldortrans, Fira Internacional a la URRS en matèria de regulació, senyalització i control. 

L’entrada a la Signaldortrans:

L’estand de EYSSA. Un sistema complert per a telecontrol del trànsit amb un mini ordenador HP sèrie 2100, model 2114.

Jorge Bernades vist per Josep Jallé

Jorge Giorgio Bernades Calcató vist per Josep Jallé

El vaig conèixer a la meva època de la Subunitat de Circulació de l’Ajuntament de Barcelona (SCAB) 1966-1971. Ell era el representant de proveïdor EYSSA amb el client SCAB i jo feia projectes de noves cruïlles a semaforitzar. 

Vam tenir algunes topades pel que feia a l’aplicació de regulacions, amb equips M3 que permetien 2 estructures en les fases d’una cruïlla. La darrera va ser per que s’apliqués la doble estructura, segons el projecte, amb un gir esquerra, segons demanda, a la plaça Maragall. La seva resposta inicial era sempre ... no. Vam arribar a dir-li, entre nosaltres, Don No.

Amb l’arribada del nou capital a EYSSA les coses van canviar. Va aparèixer (Oscar) Sbert com a representant davant la SCAB i Enric Hernández Luz va anant fent-se càrrec de la que acabaria essent la Delegació de Catalunya EYSSA.

Amb aquella SCAB hi havia una forma d’actuació poc convencional. Formalment hi havia 5 o 6 funcionaris: el director Francesc Paco Mir Espinet, dos telefonistes - en dos torns cobrien les 24 hores, un d’ells el pare (De la Calva) d’un dels components del Duo Dinàmico - i un parell de delineants. Però la realitat era que, a més a més, hi havia 2 enginyers, 3 enginyers tècnics, 1 auxiliar tècnic, a temps complerts, i 1 enginyer tècnic a temps parcial. Més endavant vaig adonar-me’n, especialment amb el passi a EYSSA el 1971, de com aquesta companyia facilitava els diners per als pagaments. Llavors vaig comprendre que una part de les reticències de Jorge Bernades era per no desestabilitzar l’estructura de la relació econòmica.

Amb la reestructuració per l’arribada de Ferrer Salat, president, i els seus homes, Joaquim Vericat Conseller Delegat, i l’ampliació a nous mercats, va tenir lloc l’adquisició del paquet majoritari de la Self Sime, amb seu a Gènova-Voltri, i Jorge Bernades va ser l’home per a dirigir aquell territori italià.

Pels viatges fets, vaig poder copsar que el seu estil anava be, especialment amb l’estil del Sud d’Itàlia. Self Sime va créixer obrint una delegació a Nàpols que aconseguiria, amb les arts i ofici de Jorge Giorgio Bernades, l’adjudicació d’un terç de la ciutat per a la centralització computeritzada, la base de sustentació del negoci. Els altres dos terços serien per a Siemens i per a la Garbarini o una filial d’aquesta companyia francesa.

Giorgio, nascut a Cuba i amb la cultura negociadora de l’estil aquell, era perfecte per atendre les formes negociadores de Nàpols. La delegació de la Self Sime va incorporar una directora recomanada per l’enginyer municipal, malgrat que l’anima tècnica era un antic contramestre de vaixells.

En alguna de les visites vaig poder conèixer aquestes persones i d’altres del municipi, no massa però. Recordo que Giorgio va organitzar un magnífic sopar al Restaurant La Rectoria (*) a un turó proper a la ciutat on es trobava la gent per parlar de negocis.

Quan EYSSA va tancar, 1978, ell va seguir a la Self Sime fins al seu retorn a Barcelona. Com s’ho va fer?. No en tinc cap informació, malgrat que vam establir un feble contacte a l’inici de Autron S. A. per si li podien interessar els nostres equips. Recordo que va dir-nos que ja havien  iniciat la seva tecnologia.

Aquest estil de portar les coses el va fer únic i impenetrable. Possiblement sabia molt be com mantenir les coses ben controlades, sense sorpreses. Un gran gestor amb estil diferent del que pensàvem eren els temp

                                                                                                                                                                                  20200527 Josep Jallé    

Gestions a Polònia per Josep Jallé

1974 a Poznan

A el mes de juny, amb motiu d'uns contactes fets a través de la delegació comercial espanyola, vam ser convidats a presentar els nostres sistemes de control de l'trànsit per electrònica computeritzada a una fira que Elektrim va organitzar a la ciutat que està a mig camí entre Berlín i Varsòvia: Poznan, antiga capital de l'Polònia imperial, residència de el gran ducat.

Josep Jallé

1974 a Varsòvia

Tornaríem a l'octubre a Varsòvia de nou convidats a exposar el nostre sistema, que finalment  adquiririen via Elektrim, i que funcionària cap a l'any 1979.

Josep Jallé

Joaquim Ximo Vericat vist per Josep Jallé

Joaquim “Ximo” Vericat Núñez a EYSSA

Un bon dia de finals de 1970 vaig rebre la invitació de Oscar Sbert - que era el representant de la companyia en les relacions amb la Subunitat de Circulació de l’Ajuntament de Barcelona - SCAB -  (a l’últim anys dels 5 anys que vaig ser a la SCAB) - per a parlar a EYSSA. Així vaig conèixer a Joaquim  Vericat, llavors ja Conseller Delegat del nou Consell d’Administració que presidia Carles Ferrer Salat, nou propietari majoritari de la societat que va fundar al 1948 el Sr. Salvia.

Tot seguit de fer tractes per a portar projectes de trànsit a l’Oficina Técnica - que era sota el comandament general de Ramon Barbat Gili - vaig anar enllestint, durant els primers tres mesos del 1971, els projectes en curs previstos executar a la SCAB i els que, en paral·lel i particularment, havia fet per a Anglo E. E., S. A.. Ja incorporat a EYSSA al 100%, desprès del primer trimestre, vaig saber que Joaquim Vericat havia iniciat un canvi radical en el funcionament de la companyia.

D’una sola dedicada al trànsit van formar-se 3 divisions més: Electromedicina, Industrial i Ferrocarrils.

Amb la marxa d’alguns incondicionals de Gabriel Ferrater, a la època unitària, front a la nova estructura, tot va ser sacsejat. Joaquim Vericat va oferir fer-me càrrec de la Divisió de Trànsit que, encara, va suposar un més gran enrenou, car jo feia pocs mesos que hi era. Va fer-li saber a Gabriel Ferrater que si seguia com accionista, que ho era, hauria de deixar de ser el Director Tècnic d’aquella, fins llavor, EYSSA unitària, car cada Divisió tindria el seu laboratori sota el director de la Divisió.

Tenia una visió molt amplia del negoci. Venia d’un conglomerat - Ingeco Gomber - de serveis amb seu a Madrid i Ferrer Salat va fer-li confiança, malgrat que amb reticències com vaig poder constatar en una reunió del Consell d’Administració - a la que va demanar-me que anés a explicar els plans sobre els nous projectes (Puerto Rico, Mèxic, Itàlia). En aquell consell, en nom del BIC (Banc Industrial de Catalunya) hi va assistir Jordi Pujol.

Reconec sempre que ell va ser una dels dos grans mestres (l’altre Fernando Moral a Xile) per aprendre a moure’m a bons nivells i en relacions comercials. D’una personalitat abassegadora, mai va tenir por de fer grans escomeses i desafiaments, especialment front a Siemens als mercats internacionals (Mèxic D. F., Nàpols). Desprès a nosaltres ens tocaria anar de corcoll per a complir els desafiaments, com el de Mèxic amb Patricio Cal i Mayor Low de Director de Trànsit, mare austríaca i pro Siemens. El manteniment dels acords, amb el projecte Sardana i seguit del projecte MaGen amb Elliot T.A. i la incorporació de Hans Heinz Fehurer a la Divisió, son altres fites propiciades, excel·lents.

Molt estricte mirant per la empresa. Recordo una anècdota. Tornant de València, en pagar pel peatge de l’autopista - conduïa jo el seu vehicle Seat 124 sport - vaig fer el comentari de que ho posaria a despeses de viatges. Ell va dir-me que no corresponia, donat que podíem haver anat per la carretera.

Va ser vital per a la instal·lació a Puerto Rico, amb la relació Femenies Lores, i a Mèxic, on només podies ser empresa amb el 51% de capital mexicà, època del PRI a l’estil soviètic, amb Severino Pérez Loizaga, propietari dels ADO i de Mexicana de TV Color, que va ostentar el 51% de EYSSA Mexicana S.A. de C.V..

L’arribada, a la EYSSA de Ferrer Salat, de Duran Farell, quan aquest va vendre el paquet majoritari Gas Natural a ENAGAS amb una bona picossada de milions, va suposar una inversió important - invertir en empreses de tecnologia de punta, i nosaltres ho érem. Recordo una xifra entre 450 i 500 M.  pts.. Duran Farell va demanar a Ferrer Salat el cap d’algú per posar els seus homes de confiança.

Ferrer Salat va posar el cap de Ximo Vericat a la safata. El va substituir Manel Basañez Villaluenga, provinent del BBV. Per a confirmar-nos el canvi ens va reunir als 4 directors de Divisions: Bozal, Antoja, Latorre i jo a la seva mansió de l’Av. Pearson. Desprès de l’exposició del canvi va demanar-nos si hi havia alguna cosa pendent amb Joaquim Vericat. Tres van callar, car eren entre el 15 i el 20% de la facturació (1975) però jo (el 80%) vaig dir-li que teníem un assumpte pendent per a la realització del Projecte del Centre de Caracas on ell havia fet els contactes. No va agradar-li a Ferrer Salat que va tenir que transigir que Joaquim Vericat m’acompanyés en el darrer viatge. Ho vaig dir i fer per humanisme, per amistat i pels reconeixement de la lleialtat que, en moments com aquell, cal veure per aixecar els ànims al, com ell, defenestart.

Vam fer un viatge inoblidable, tot seguint el projecte del centre o del barri de Las Mercedes, amb el contacte que teníem que era un íntim del ministre d’obres públiques Leopoldo Sucre Figarela.

A la tornada vaig saber que jo havia caigut en desgràcia i passat a dependre directament de Basañez per a noves línies de Desenvolupament Estratègic, és a dir, a la gàbia de vidre del local del costat, en lloguer. Al costat de la meva gàbia va venir també remogut Johannes Van Oorchot que, als darrers temps havia entrat com a director internacional, amb poca activitat degut a que les filials internacionals, majoritàriament destinades al Trànsit, les portàvem des de la Divisió.

Quan va morir Franco, novembre del 75, els ajuntaments van deixar de pagar els deutes que pujaven a més de 950 milions pts.. No ho va poder suportar el nou accionariat, ni executius: Basañez, Còrdova  ...... i Clúa. EYSSA va fer la primera reducció de plantilla voluntària, a la que alguns ens hi vam acollir.

Vaig seguir tractant a Ximo (mot tortosí familiar de Joaquim) Vericat regularment i quan vam establir-nos pel nostre compte com Autron S. A., apart dels que vam aportar diners col·lectivament, ell i J. L. Bozal, amb 1 milió pts. cadascú, ens van ajudar. Nosaltres, com Autron, vam poder desenvolupar prioritàriament una mena d’ETD i Submaster per salvar la pell de Fernando Moral, a Xile, on la EYSSA de Basañez va enviar el sistema pel centre de Santiago sense aquest equip, el mateix que van fer amb el sistema de Varsòvia on la pell, potser a Siberia, li anava a Tadeusz Nowak. Vam treballar un Nadal, St. Esteve, etc. per poder embarcar ... i d’aquella feta va néixer un lema que a en Ximo Vericat li va fer molta patxoca: Autron, especialidad en imposibles. ¿Milagros?: se estudiaran.

Quan va contraure segon matrimoni formal a Eivissa, vam ser-hi un amic d’ell de Ingeco Gomber i jo d’EYSSA. Ens enteníem be.

Cada anys ens hem anat veien, a Eivissa o a Barcelona, fins que, per invitació dels organitzadors post EYSSA, vàreu convidar-me i jo, alhora, ho vaig fer amb en Ximo Vericat, que va assistir a les trobades 2012,13,14 i 15 com recordareu. Al darrer any ja tenia símptomes de l’arribada de l’enemic alemany.

Podria comptar moltes vivències, però seria llarg. Si dir que pel seu temperament, alhora que intel·ligent, obert i espontani, va fer possible la fructificació de portes difícils com amb Elisa Gajewska Cap de compres de Elektrim a Polònia.

Un savi comercial, humà: primer dur i, si passaves el llistó, desprès amic dels amics. I els que se la jugaven directa o indirectament (com me la va fer a mi el seu endollat Modesto Sánchez en fallar-me en la facturació prevista 1974. tot enganyant. La meva dimissió, sobre la seva taula, no la va acceptar) eren esborrats (vaig fer a Modesto fora EYSSA, sense cap entrebanc del seu patrocinador inicial, ell).

                   20200523 Josep Jallé    

Trobada 2019 1/5

Els contactes

Trobada 2019 2/5

La taula

Trobada 2019 3/5

El dinar