Gestions a Moscou per Josep Jallé

1976 P.V. a Moscou

Al mes d’agost es va celebrar a Moscou la Signaldortrans, Fira Internacional a la URRS en matèria de regulació, senyalització i control. 

L’entrada a la Signaldortrans:

L’estand de EYSSA. Un sistema complert per a telecontrol del trànsit amb un mini ordenador HP sèrie 2100, model 2114.

Jorge Bernades vist per Josep Jallé

Jorge Giorgio Bernades Calcató vist per Josep Jallé

El vaig conèixer a la meva època de la Subunitat de Circulació de l’Ajuntament de Barcelona (SCAB) 1966-1971. Ell era el representant de proveïdor EYSSA amb el client SCAB i jo feia projectes de noves cruïlles a semaforitzar. 

Vam tenir algunes topades pel que feia a l’aplicació de regulacions, amb equips M3 que permetien 2 estructures en les fases d’una cruïlla. La darrera va ser per que s’apliqués la doble estructura, segons el projecte, amb un gir esquerra, segons demanda, a la plaça Maragall. La seva resposta inicial era sempre ... no. Vam arribar a dir-li, entre nosaltres, Don No.

Amb l’arribada del nou capital a EYSSA les coses van canviar. Va aparèixer (Oscar) Sbert com a representant davant la SCAB i Enric Hernández Luz va anant fent-se càrrec de la que acabaria essent la Delegació de Catalunya EYSSA.

Amb aquella SCAB hi havia una forma d’actuació poc convencional. Formalment hi havia 5 o 6 funcionaris: el director Francesc Paco Mir Espinet, dos telefonistes - en dos torns cobrien les 24 hores, un d’ells el pare (De la Calva) d’un dels components del Duo Dinàmico - i un parell de delineants. Però la realitat era que, a més a més, hi havia 2 enginyers, 3 enginyers tècnics, 1 auxiliar tècnic, a temps complerts, i 1 enginyer tècnic a temps parcial. Més endavant vaig adonar-me’n, especialment amb el passi a EYSSA el 1971, de com aquesta companyia facilitava els diners per als pagaments. Llavors vaig comprendre que una part de les reticències de Jorge Bernades era per no desestabilitzar l’estructura de la relació econòmica.

Amb la reestructuració per l’arribada de Ferrer Salat, president, i els seus homes, Joaquim Vericat Conseller Delegat, i l’ampliació a nous mercats, va tenir lloc l’adquisició del paquet majoritari de la Self Sime, amb seu a Gènova-Voltri, i Jorge Bernades va ser l’home per a dirigir aquell territori italià.

Pels viatges fets, vaig poder copsar que el seu estil anava be, especialment amb l’estil del Sud d’Itàlia. Self Sime va créixer obrint una delegació a Nàpols que aconseguiria, amb les arts i ofici de Jorge Giorgio Bernades, l’adjudicació d’un terç de la ciutat per a la centralització computeritzada, la base de sustentació del negoci. Els altres dos terços serien per a Siemens i per a la Garbarini o una filial d’aquesta companyia francesa.

Giorgio, nascut a Cuba i amb la cultura negociadora de l’estil aquell, era perfecte per atendre les formes negociadores de Nàpols. La delegació de la Self Sime va incorporar una directora recomanada per l’enginyer municipal, malgrat que l’anima tècnica era un antic contramestre de vaixells.

En alguna de les visites vaig poder conèixer aquestes persones i d’altres del municipi, no massa però. Recordo que Giorgio va organitzar un magnífic sopar al Restaurant La Rectoria (*) a un turó proper a la ciutat on es trobava la gent per parlar de negocis.

Quan EYSSA va tancar, 1978, ell va seguir a la Self Sime fins al seu retorn a Barcelona. Com s’ho va fer?. No en tinc cap informació, malgrat que vam establir un feble contacte a l’inici de Autron S. A. per si li podien interessar els nostres equips. Recordo que va dir-nos que ja havien  iniciat la seva tecnologia.

Aquest estil de portar les coses el va fer únic i impenetrable. Possiblement sabia molt be com mantenir les coses ben controlades, sense sorpreses. Un gran gestor amb estil diferent del que pensàvem eren els temp

                                                                                                                                                                                  20200527 Josep Jallé    

Gestions a Polònia per Josep Jallé

1974 a Poznan

A el mes de juny, amb motiu d'uns contactes fets a través de la delegació comercial espanyola, vam ser convidats a presentar els nostres sistemes de control de l'trànsit per electrònica computeritzada a una fira que Elektrim va organitzar a la ciutat que està a mig camí entre Berlín i Varsòvia: Poznan, antiga capital de l'Polònia imperial, residència de el gran ducat.

Josep Jallé

1974 a Varsòvia

Tornaríem a l'octubre a Varsòvia de nou convidats a exposar el nostre sistema, que finalment  adquiririen via Elektrim, i que funcionària cap a l'any 1979.

Josep Jallé

Joaquim Ximo Vericat vist per Josep Jallé

Joaquim “Ximo” Vericat Núñez a EYSSA

Un bon dia de finals de 1970 vaig rebre la invitació de Oscar Sbert - que era el representant de la companyia en les relacions amb la Subunitat de Circulació de l’Ajuntament de Barcelona - SCAB -  (a l’últim anys dels 5 anys que vaig ser a la SCAB) - per a parlar a EYSSA. Així vaig conèixer a Joaquim  Vericat, llavors ja Conseller Delegat del nou Consell d’Administració que presidia Carles Ferrer Salat, nou propietari majoritari de la societat que va fundar al 1948 el Sr. Salvia.

Tot seguit de fer tractes per a portar projectes de trànsit a l’Oficina Técnica - que era sota el comandament general de Ramon Barbat Gili - vaig anar enllestint, durant els primers tres mesos del 1971, els projectes en curs previstos executar a la SCAB i els que, en paral·lel i particularment, havia fet per a Anglo E. E., S. A.. Ja incorporat a EYSSA al 100%, desprès del primer trimestre, vaig saber que Joaquim Vericat havia iniciat un canvi radical en el funcionament de la companyia.

D’una sola dedicada al trànsit van formar-se 3 divisions més: Electromedicina, Industrial i Ferrocarrils.

Amb la marxa d’alguns incondicionals de Gabriel Ferrater, a la època unitària, front a la nova estructura, tot va ser sacsejat. Joaquim Vericat va oferir fer-me càrrec de la Divisió de Trànsit que, encara, va suposar un més gran enrenou, car jo feia pocs mesos que hi era. Va fer-li saber a Gabriel Ferrater que si seguia com accionista, que ho era, hauria de deixar de ser el Director Tècnic d’aquella, fins llavor, EYSSA unitària, car cada Divisió tindria el seu laboratori sota el director de la Divisió.

Tenia una visió molt amplia del negoci. Venia d’un conglomerat - Ingeco Gomber - de serveis amb seu a Madrid i Ferrer Salat va fer-li confiança, malgrat que amb reticències com vaig poder constatar en una reunió del Consell d’Administració - a la que va demanar-me que anés a explicar els plans sobre els nous projectes (Puerto Rico, Mèxic, Itàlia). En aquell consell, en nom del BIC (Banc Industrial de Catalunya) hi va assistir Jordi Pujol.

Reconec sempre que ell va ser una dels dos grans mestres (l’altre Fernando Moral a Xile) per aprendre a moure’m a bons nivells i en relacions comercials. D’una personalitat abassegadora, mai va tenir por de fer grans escomeses i desafiaments, especialment front a Siemens als mercats internacionals (Mèxic D. F., Nàpols). Desprès a nosaltres ens tocaria anar de corcoll per a complir els desafiaments, com el de Mèxic amb Patricio Cal i Mayor Low de Director de Trànsit, mare austríaca i pro Siemens. El manteniment dels acords, amb el projecte Sardana i seguit del projecte MaGen amb Elliot T.A. i la incorporació de Hans Heinz Fehurer a la Divisió, son altres fites propiciades, excel·lents.

Molt estricte mirant per la empresa. Recordo una anècdota. Tornant de València, en pagar pel peatge de l’autopista - conduïa jo el seu vehicle Seat 124 sport - vaig fer el comentari de que ho posaria a despeses de viatges. Ell va dir-me que no corresponia, donat que podíem haver anat per la carretera.

Va ser vital per a la instal·lació a Puerto Rico, amb la relació Femenies Lores, i a Mèxic, on només podies ser empresa amb el 51% de capital mexicà, època del PRI a l’estil soviètic, amb Severino Pérez Loizaga, propietari dels ADO i de Mexicana de TV Color, que va ostentar el 51% de EYSSA Mexicana S.A. de C.V..

L’arribada, a la EYSSA de Ferrer Salat, de Duran Farell, quan aquest va vendre el paquet majoritari Gas Natural a ENAGAS amb una bona picossada de milions, va suposar una inversió important - invertir en empreses de tecnologia de punta, i nosaltres ho érem. Recordo una xifra entre 450 i 500 M.  pts.. Duran Farell va demanar a Ferrer Salat el cap d’algú per posar els seus homes de confiança.

Ferrer Salat va posar el cap de Ximo Vericat a la safata. El va substituir Manel Basañez Villaluenga, provinent del BBV. Per a confirmar-nos el canvi ens va reunir als 4 directors de Divisions: Bozal, Antoja, Latorre i jo a la seva mansió de l’Av. Pearson. Desprès de l’exposició del canvi va demanar-nos si hi havia alguna cosa pendent amb Joaquim Vericat. Tres van callar, car eren entre el 15 i el 20% de la facturació (1975) però jo (el 80%) vaig dir-li que teníem un assumpte pendent per a la realització del Projecte del Centre de Caracas on ell havia fet els contactes. No va agradar-li a Ferrer Salat que va tenir que transigir que Joaquim Vericat m’acompanyés en el darrer viatge. Ho vaig dir i fer per humanisme, per amistat i pels reconeixement de la lleialtat que, en moments com aquell, cal veure per aixecar els ànims al, com ell, defenestart.

Vam fer un viatge inoblidable, tot seguint el projecte del centre o del barri de Las Mercedes, amb el contacte que teníem que era un íntim del ministre d’obres públiques Leopoldo Sucre Figarela.

A la tornada vaig saber que jo havia caigut en desgràcia i passat a dependre directament de Basañez per a noves línies de Desenvolupament Estratègic, és a dir, a la gàbia de vidre del local del costat, en lloguer. Al costat de la meva gàbia va venir també remogut Johannes Van Oorchot que, als darrers temps havia entrat com a director internacional, amb poca activitat degut a que les filials internacionals, majoritàriament destinades al Trànsit, les portàvem des de la Divisió.

Quan va morir Franco, novembre del 75, els ajuntaments van deixar de pagar els deutes que pujaven a més de 950 milions pts.. No ho va poder suportar el nou accionariat, ni executius: Basañez, Còrdova  ...... i Clúa. EYSSA va fer la primera reducció de plantilla voluntària, a la que alguns ens hi vam acollir.

Vaig seguir tractant a Ximo (mot tortosí familiar de Joaquim) Vericat regularment i quan vam establir-nos pel nostre compte com Autron S. A., apart dels que vam aportar diners col·lectivament, ell i J. L. Bozal, amb 1 milió pts. cadascú, ens van ajudar. Nosaltres, com Autron, vam poder desenvolupar prioritàriament una mena d’ETD i Submaster per salvar la pell de Fernando Moral, a Xile, on la EYSSA de Basañez va enviar el sistema pel centre de Santiago sense aquest equip, el mateix que van fer amb el sistema de Varsòvia on la pell, potser a Siberia, li anava a Tadeusz Nowak. Vam treballar un Nadal, St. Esteve, etc. per poder embarcar ... i d’aquella feta va néixer un lema que a en Ximo Vericat li va fer molta patxoca: Autron, especialidad en imposibles. ¿Milagros?: se estudiaran.

Quan va contraure segon matrimoni formal a Eivissa, vam ser-hi un amic d’ell de Ingeco Gomber i jo d’EYSSA. Ens enteníem be.

Cada anys ens hem anat veien, a Eivissa o a Barcelona, fins que, per invitació dels organitzadors post EYSSA, vàreu convidar-me i jo, alhora, ho vaig fer amb en Ximo Vericat, que va assistir a les trobades 2012,13,14 i 15 com recordareu. Al darrer any ja tenia símptomes de l’arribada de l’enemic alemany.

Podria comptar moltes vivències, però seria llarg. Si dir que pel seu temperament, alhora que intel·ligent, obert i espontani, va fer possible la fructificació de portes difícils com amb Elisa Gajewska Cap de compres de Elektrim a Polònia.

Un savi comercial, humà: primer dur i, si passaves el llistó, desprès amic dels amics. I els que se la jugaven directa o indirectament (com me la va fer a mi el seu endollat Modesto Sánchez en fallar-me en la facturació prevista 1974. tot enganyant. La meva dimissió, sobre la seva taula, no la va acceptar) eren esborrats (vaig fer a Modesto fora EYSSA, sense cap entrebanc del seu patrocinador inicial, ell).

                   20200523 Josep Jallé    

Organigrama División Tráfico

Organigrama de la División de Tráfico

Regulador instalado en Barcelona en 1933 en Balmes-Provenza

Com que el fundador d’EYSSA, Sàlvia, fa començar a fabricar-ne desprès de la guerra civil l’equip de comandament de la foto podria esser un General Elèctric, Eagle o Crouse Hinds les pioneres als USA de les que recordo (dit per Josep Jallé).

Sala de Control del Tráfico de Sevilla

Sala de Control del Tráfico de Sevilla 1974

 Panel sinóptico

 Ordenador central HP

 Uno de los Submasters instalados en Sevilla

Los Submasters eran gobernados por el ordenador central y estos dirigían 16 mandos M de cruce.

Proyectos realizados por EYSSA: MADRID

Entre 1970 y 1971 EYSSA realizó el proyecto MAGEN para la regulación del tráfico urbano en la ciudad de MADRID con sistema centralizado por ordenador.

En este proyecto intervinieron entre otros compañeros:

Enrique Alonso, Josep Jallé, Ramón Barbat, Manuel Andreu, José Merino, Mario Fanjul y Pedro Echevarria

Proyectos realizados por EYSSA: MEXICO

En 1977 EYSSA realizó un proyecto para la regulación del tráfico urbano en la ciudad de MEXICO con sistema centralizado por ordenador.

1 Ordenador HP, 6 Submaster DGF2, 93 reguladores M y 1 panel sinóptico.

El responsable del proyecto fue Josep Jallé

El responsable de configuración fue Jaume Cabré.

El responsable del sistema fue Carles Buira.

Proyectos realizados por EYSSA: PUERTO RICO

En 1973 EYSSA realizó un proyecto para la regulación del tráfico urbano en la ciudad de SAN JUAN (Puerto Rico) con sistema centralizado por ordenador.

El responsable del proyecto fue Josep Jallé

El responsable del ajuste del sistema y preparación de la documentación fue José Merino.

El responsable del sistema centralizado sofware y hardware fue Enrique Alonso

Sevilla

Madrid

La empresa Enclavamientos y Señales S.A. EYSSA

EYSSA Enclavamientos y Señales fue una empresa catalana pionera y muy importante a nivel mundial en el estudio e implantación de la ordenación, señalización y regulación del tráfico viario. Fue fundada el 14 de Mayo de 1948, siendo inscrita en el Registro Mercantil de Barcelona en la hoja 1872, folio 23, tomo 565, libro 135, sección 3ª, inscripción 1ª.

Su sede inicial se hallaba en la calle Pere IV 254A (calle Bilbao) de Barcelona, en un edificio donde se ubicaban las oficinas administrativas y técnicas, el taller mecánico, el servicio técnico y el almacén. Además existian otras edificaciones de una planta a lo largo del pasillo descubierto de entrada; en estas pequeñas naves se encontraban el taller de caldereria y el laboratorio de electrónica CIBER, donde Gabriel Ferraté inició las investigaciones y desarrollo de los sistemas para la regulación del tráfico viario, y que posteriormente alcanzaria la dirección técnica de los laboratorios de investigación en la época de máxima expansión, siendo mas tarde nombrado rector de la Universidad Politécnica de Cataluña.

En 1968 se construyó una nueva sede ubicada en la calle Santander nº 25 de Barcelona, con una superficie de mas de 11.000 m2, en cuatro plantas, destinadas a Dirección, Investigación, Estudios y Proyectos, Producción, Almacén y Servicos Técnicos, Admistrativos y Comerciales.

El número de empleados alcanzó en 1978 entre personal técnico y administrativo 662 personas.

La gran expansión alcanzada en la investigación y desarrollo desde finales de los años 70, hizo necesaria la adopción de una estructuración de la compañía dividida por sectores de actividades con independencia de gestión.
Estas actividades de la compañía se dirigieron a cinco sectores:
1- Regulación electrónica del tráfico
2- Electrónica Industrial
3- Control del tráfico ferroviario
4- Electromedicina
5- Instalación de fuentes luminosas e iluminación artística

Responsabilizados en cinco divisiones:
1- EYSSA – TRAFICO
2- EYSSA – INDUSTRIAL
3- EYSSA - FERROCARRILES
4- EYSSA – ELECTROMEDICINA
5- EYSSA – LUMINOTECNIA

Con una red técnico comercial en España en: Barcelona, Madrid, Valencia, Zaragoza, Bilbao, León, Sevilla, Santiago Compostela, Murcia, Málaga y Las Palmas.
Una red de filiales en: Italia, Portugal, Puerto Rico y México
Agentes exclusivos en: Venezuela, Brasil, Polonia y Perú.

Puede decirse que en la actividad Regulación electrónica del Tráfico, EYSSA – TRAFICO era la empresa Productora Nacional líder, única exportadora y una de las más avanzadas del mundo en su época.
Prácticamente la mayoría de las ciudades de España contaban con un servicio completo hacia los municipios según sus necesidades, desde el estudio de ordenación y regulación del tráfico, hasta la instalación y conservación de los más complicados equipos de control de tráfico mediante ordenadores.
Grandes ciudades como Barcelona, Madrid, Zaragoza, Valencia, Sevilla, Lisboa, Mexico D.F, San Juan de Puerto Rico, Bologna y Varsovia, adoptaron el sistema dinámico-jerárquico de EYSSA con ordenadores de zona y ordenador central con Sala de Control. Otras ciudades de menor población pero con importante volumen de tráfico en su zona centro también instalaron éste sistema, como Santander y León. O con ordenador de zona como San Sebastián, Las Palmas y Santiago de Compostela.

Gracias al esfuerzo en investigación desde su fundación, se especializó en el campo de la aplicación de sistemas electrónicos al control de tráfico y fue considerada internacionalmente como una de las empresas que poseía sistemas y programas propios pioneros de software con técnica avanzada y tecnología depurada. Esta situación le permitió competir con éxito en el mercado internacional en San Juan de Puerto Rico, México D.F., Caracas, Nápoles, Piacenza, Florencia, Varsovia, Lisboa, Toulouse, Moscú, Zúrich, entre otros, en donde sus sistemas fueron introducidos.
Para la ordenación viaria suministraba equipos de regulación electrónica, equipos de detección y registro, pórticos, carteles de señalización y semáforos.

Detrás de los fabricados de EYSSA se hallaba un potencial humano y tecnológico que no solo era aplicado a la investigación y fabricación de estos productos, sino también al asesoramiento, colaboración o ejecución completa de estudios de tráfico, desde el mínimo necesario para la programación de un equipo regulador local de una intersección hasta los de ordenación y regulación automática de urbes con previsiones a corto y medio plazo sobre las líneas de actuación en las infraestructuras de vialidad, estacionamiento, transporte público, etc., llegando finalmente a la definición precisa del sistema optimo de regulación y a sus distintas etapas de aplicación. Ingenieros, proyectistas, aforadores, delineantes y ayudantes hicieron posible tales logros, dada la investigación y experimentación realizadas en distintas ciudades en Ingeniería de Trafico. Puesto que cualquier realización de regulación semafórica precisa de un estudio previo de definición del sistema a usar para la óptima resolución de los problemas que plantea el tráfico viario.

En el mes de Mayo del 1978, tras un proceso de suspensión de pagos y reducción de la plantilla se cerró definitivamente EYSSA. Siendo la cuna de todas las empresas modernas que se dedicaron a las diversas tecnologías que se desarrollaban en EYSSA y que nacieron cuando la empresa desapareció.